Me hiela el alma
Para qué, nos preguntamos
cada mañana al despertar.
Los días caen en cascada
sin descanso, se pisan los talones;
se atropellan irremediablemente.
Para qué, me pregunto
antes de poner los pies
descalzos en el suelo.
Miro y no veo nada,
está oscuro y la amenaza
del nuevo día me acongoja,
y me hiela el alma.
Hace demasiado tiempo.
Tanto, que me cuesta
recordar, tanto que soy
incapaz de dar color
y luz a esta pesadilla
que es la sinrazón.
©Toni Aznar
Derechos Reservados
Enero del 2015
Em gela l’ànima
Per què, ens preguntem
cada matí en despertar.
Els dies cauen en cascada
sense descans, es trepitgen els talons;
s'atropellen irremeiablement.
Per què, em pregunto
abans de posar els peus
descalços en el sòl.
Miro i no veig res,
està fosc i l'amenaça
del nou dia m´angoixa,
i em gela l'ànima.
Fa massa temps.
Tant, que em costa
recordar, tant que sóc
incapaç de donar color
i llum a aquest malson
que és la desraó.
cada matí en despertar.
Els dies cauen en cascada
sense descans, es trepitgen els talons;
s'atropellen irremeiablement.
Per què, em pregunto
abans de posar els peus
descalços en el sòl.
Miro i no veig res,
està fosc i l'amenaça
del nou dia m´angoixa,
i em gela l'ànima.
Fa massa temps.
Tant, que em costa
recordar, tant que sóc
incapaç de donar color
i llum a aquest malson
que és la desraó.
©Toni Aznar
Drets Reservats
Gener 2.015
www.taznar.blogspot.com.es
No hay comentarios:
Publicar un comentario