Dona ( sentiment viu )
Els teus ulls conjur del meu voler,
camp sembrat de blat verd,
refugi d'aloses en el capvespre
condemna voluntària i perenne.
La teva boca frontera de la paraula,
que no és teva i si meva
dolça, permissiva i desitjada
llavis i petons ufanosos de vida.
Les teves mans paradís de les meves carícies,
desdeny dels somnis més atrotinats,
ràpida agitació desmesurada
instints agònics i atropellats.
El teu cos el meu còmplice insaciable,
sempre famolenc i sincer,
captaire, servil implacable
prec pel teu sexe lleuger.
camp sembrat de blat verd,
refugi d'aloses en el capvespre
condemna voluntària i perenne.
La teva boca frontera de la paraula,
que no és teva i si meva
dolça, permissiva i desitjada
llavis i petons ufanosos de vida.
Les teves mans paradís de les meves carícies,
desdeny dels somnis més atrotinats,
ràpida agitació desmesurada
instints agònics i atropellats.
El teu cos el meu còmplice insaciable,
sempre famolenc i sincer,
captaire, servil implacable
prec pel teu sexe lleuger.
Toni Aznar
Un poema lleno de sensibilidad y encanto. Muy bello. Un abrazo.
ResponderEliminarHermoso ser y sentir... tu cuerpo mi escultura, tus ojos mi sol, tu boca mi templo, tu alma mi inspiración...
ResponderEliminarHice mío tu poema, abrazos alados Toni.