las mil caras

las mil caras
Mostrando entradas con la etiqueta Cielo. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Cielo. Mostrar todas las entradas

domingo, 28 de septiembre de 2014

El enterrador

El enterrador


El enterrador, sudoroso y con las manos fatigadas,
alza la cabeza al cielo.
Y piensa: este trabajo acabará conmigo.
Hoy le toca enterrar a un joven,
un muchacho que tenía largo recorrido por delante.
Pero una de esas enfermedades modernas se lo llevó por delante.
Abre hueco en la tierra, y con ese dolor ya normalizado
sigue cavando y cavando.
Ya, los familiares marcharon y el enterrador
entabla una conversación con el joven fallecido.
¿“Querido muchacho, te gusta este lugar al pie
de la montaña y frente al mar”?
El enterrador entiende lo que el joven no dice;
este lugar es un sitio de una belleza insuperable.
Yo quiero descansar al igual que tú en este paraíso.

El enterrador se seca el sudor de su frente, se limpia las manos,
alza la cabeza al cielo.
Y piensa: este trabajo acabará conmigo.



@Toni Aznar
Derechos Reservados
Septiembre 2.014





L`enterrador




L'enterrador, suós i amb les mans fatigades,
alça el cap al cel.
I pensa: aquest treball acabarà amb mi.
Avui li toca enterrar a un jove,
un noi que tenia llarg recorregut per davant.
Però una d'aquestes malalties modernes l'hi va portar per davant.
Fa lloc a la terra, i amb aquest dolor ja normalitzat
segueix cavant i cavant.
Ja, els familiars van marxar i l'enterrador
entaula una conversa amb el jove mort.
“Benvolgut noi, t'agrada aquest lloc al peu de la
muntanya i enfront del mar”?
L'enterrador entén el que el jove no diu;
aquest lloc és un lloc d'una bellesa insuperable.
Jo vull descansar igual que tu en aquest paradís.

L'enterrador s'asseca la suor del seu front, es neteja les mans,
alça el cap al cel.
I pensa: aquest treball acabarà amb mi.




Drets Reservats
Setembre 2.014
www.taznar.blogspot.com.es


Safe Creative #1409282212344

viernes, 1 de agosto de 2014

Aire fresco

Caelum non animum mutant qui trans mare currunt
("Cambia de cielo, no de alma, quien los mares surca") Horacio


Aire fresco




El calor del verano, finales de julio, principios de agosto.
L´Hospitalet, avenida Tomás Giménez.
Remolino de almas en busca
de un soplo de aire fresco,
mayores en tertulias inocuas,
jóvenes aburridos, procesión de canes asfixiados.
Muchos, ya desean regresar a sus lugares
de procedencia a sentir el calor de los suyos,
otros ese deseo les causa una gran frustración.
Acentos diversos, colores múltiples.
Cambiar de cielo, navegar entre nubes,
surcar mares y ver horizontes nuevos.
Por bandera la esperanza
de un tiempo mejor.



@Toni Aznar
Derechos Reservados
Agosto 2.014














Aire fresc





La calor de l'estiu, finals de juliol, principis d'agost.
L´Hospitalet, avinguda Tomás Giménez.
Remolí d'ànimes a la recerca d'un
bufo d'aire fresc,
majors en tertúlies innòcues,
joves avorrits, processó de cans asfixiats.
Molts, ja desitgen tornar als seus llocs
de procedència a sentir la calor dels seus,
uns altres aquest desig els causa una gran frustració.
Accents diversos, colors múltiples.
Canviar de cel, navegar entre núvols,
solcar mars i veure horitzons nous.
Per bandera l'esperança
d'un temps millor.


@Toni Aznar
Derets Reservats
Agost 2.014



Safe Creative #1408011632613

domingo, 25 de agosto de 2013

Este cielo barcelonés

Este cielo barcelonés



Aquí, en este cielo barcelonés.
Amaneció oscuro,
nublado.
Este cielo cargado de gatos.

Amaneció oscuro,
aletargado.
Este cielo de aire apretado.




@Toni Aznar
Derechos Reservados
Agosto 2.013
Fotografía: Toni Aznar





Aquest cel barceloní


Aquí, en aquest cel barceloní.
Va clarejar fosc,
ennuvolat.
Aquest cel carregat de gats.

Va clarejar fosc,
ensopit.
Aquest cel d'aire atapeït.




@Toni Aznar
Drets Reservats
Agost 2.013
www.taznar.blogspot.com.es
Fotografia: Toni Aznar

Safe Creative #1309115750305

viernes, 4 de enero de 2013

Sólo queda


Sólo queda

De nosotros sólo queda
la súplica del viento,
un conteo de lunares
empapados en sudor.
Un pedazo de mar oscuro
con olor a sexo,
un mar bravo y salado
con su baba
y su súbita epilepsia.

De nosotros sólo queda
la mirada corrosiva,
palabras eyaculadas
en oídos sordos.
Un pedazo de cielo oscuro
con sabor a sexo,
un cielo cerrado y muerto
con su lápida
y su fosa abierta.

Toni Aznar
Derechos Reservados
Enero 2.013
www.taznar.blogspot.com
Safe Creative #1312139579340