Rutina asesina
Pep y Maite
se miran a los ojos
mientras intercambian
sus respectivos días.
Pep, mueve la cabeza,
asiente y Maite no para
de hablar; más que una
jornada parece que fue
un año entero.
Ahora le toca a él,
un suspiro, es que Pep
es un hombre de pocas
palabras; como somos
casi todos los hombres.
Ahora toca preparar la cena,
¿ qué podemos hacer,
algo liguerito ?
Sí, claro, no hay ganas,
estamos cansados.
Algo rapidito y sencillo.
Una ensalada, una tortilla,
y un poco de fruta.
Hora sofá,
Maite frente a su sempiterno libro,
Pep a su dosis de televisión.
Medianoche,
el lecho les espera.
Una confortable cama,
con un colchón de última generación,
que estarán pagando
hasta marzo del 2020.
Con él se podría viajar
a la luna.
Antes era diferente,
la cama y el colchón
no importaban,
lo importante era
lo que acontecía
entre sus sábanas.
Pep era un volcán
y Maite un ser insaciable,
todo se conjugaba con
el verbo “amar”.
Maldita rutina,
que naces matando
y mueres reinando.
No perdonas
que la vida se vuelva desatenta.
Ahora Pep sueña con la vecina del tercero,
y Maite con su monitor de yoga.
@Toni Aznar
Derechos Reservados
Octubre 2.014
Rutina assassina
Pep i Maite
es miren als ulls
mentre intercanvien
els seus respectius dies.
Pep, mou el cap,
assenteix i Maite no para
de parlar; més que una
jornada sembla que va ser
un any sencer.
es miren als ulls
mentre intercanvien
els seus respectius dies.
Pep, mou el cap,
assenteix i Maite no para
de parlar; més que una
jornada sembla que va ser
un any sencer.
Ara li toca a ell,
un sospir, és que Pep
és un home de poques
paraules; com som
gairebé tots els homes.
un sospir, és que Pep
és un home de poques
paraules; com som
gairebé tots els homes.
Ara toca preparar el sopar,
què podem fer,
qualsevol cosa, lleugera ?
Sí, clar, no hi ha ganes,
estem cansats.
Qualsevol cosa, que sigui rapid i senzill.
què podem fer,
qualsevol cosa, lleugera ?
Sí, clar, no hi ha ganes,
estem cansats.
Qualsevol cosa, que sigui rapid i senzill.
Una amanida, una truita,
i una mica de fruita.
Hora sofà,
Maite enfront del seu sempitern llibre,
Pep a la seva dosi de televisió.
Mitjanit,
el jaç els espera.
Un confortable llit,
amb un matalàs d'última generació,
que estaran pagant
fins al març del 2020.
Amb ell es podria viatjar
a la lluna.
Abans era diferent,
el llit i el matalàs
no importaven,
l'important era
el que esdevenia
entre els seus llençols.
Pep era un volcà
i Maite un ésser insaciable,
tot es conjugava amb
el verb "estimar".
Maleïda rutina,
que neixes matant
i mors regnant.
No perdones
que la vida es torni desatenta.
Ara Pep somia amb la veïna del tercer,
i Maite amb el seu monitor de ioga.
Drets Reservats
Octubre 2.014
www.taznar.blogspot.com.es
