Las noches derramadas
Y por mucho que no crea,
y por mucho que desconfíe,
y por mucho que tema.
Nuevamente nace el día.
Yo no sé que pudo pasar
en todo este tiempo,
pero los días sucumben
a su propia luz
y renacen con eterna
plenitud ; devorando
las noches derramadas.
Las lluvias y las sombras
de este tiempo desolado,
se irán al profundo pozo
que hoy la luz encarcela.
Yo no sé que pudo pasar
en todo este tiempo,
pero los días, las sombras
y las lluvias,
engendrarán una flor
en cada esquina
de este cielo secuestrado.
A la vida
le es suficiente
el aleteo de un colibrí
para despertar
del sueño angustiado.
@Toni Aznar
Derechos Reservados
Septiembre 2.013
Les nits vessades
I per molt que no cregui,
i per molt que desconfiï,
i per molt que temi.
Novament neix el dia.
Jo no sé que va poder passar
en tot aquest temps,
però els dies sucumbeixen
a la seva pròpia llum
i reneixen amb eterna
plenitud ; devorant
les nits vessades.
Les pluges i les ombres
d'aquest temps desolat,
s'aniran al profund pou
que avui la llum empresona.
Jo no sé que va poder passar
en tot aquest temps,
però els dies, les ombres
i les pluges,
engendraran una flor
en cada cantonada
d'aquest cel segrestat.
A la vida
li és suficient
el aleteig d'un colibrí
per despertar
del somni angoixat.
@Toni Aznar
Drets Reservats
Setembre 2.013
www.taznar.blogspot.com.es
