Padre -El rayo y el trueno-
El rayo alumbra la noche
y tu voz, eco en la lejanía
abre mis ojos.
El trueno,
seco y esclavo de su estruendo,
avisa de la inminente llegada
de tu presencia.
Padre, los aires de octubre
te traen a mí;
tus novelas, tu Barça, tu cáncer,
tus habanos, tu dominó, tus ojos verdes.
No hay nada que celebrar,
sólo ese bendito amor que hace
temblar la esencia de mi alma.
Cada año que pasa más cerca
te tengo, más ………
No hay nada que decir,
todo está dicho, pero tú sabes
que no puedo concebir un mundo
más triste desde tu marcha.
He crecido,
madurado, no temo a la muerte,
y lo que un día fue llanto y dolor,
hoy es tristeza y resignación.
El rayo y el trueno
nos acompañan a los dos,
y eso es un lazo que ni la muerte
nos puede robar.
@Toni Aznar
Derechos Reservados
Octubre 2.014
Pare -El raig i el tro-
El raig il·lumina la
nit i la teva veu, ressò a la llunyania
obre els meus ulls.
El tro,
sec i esclau del seu baluern,
avisa de la imminent arribada
de la teva presència.
Pare, els aires d'octubre
et porten a mi;
les teves novel·les, el teu Barça, el teu càncer,
els teus havans, el teu dòmino, els teus ulls verds.
No hi ha gens que celebrar,
només aquest beneït amor que fa
tremolar l'essència de la meva ànima.
Cada any que passa més a prop
et tinc, més ………
No hi ha gens que dir,
tot està dit, però tu saps
que no puc concebre un món
més trist des de la teva marxa.
He crescut,
madurat, no temo a la mort,
i el que un dia va ser plor i dolor,
avui és tristesa i resignació.
El raig i el tro
ens acompanyen als dos,
i això és un llaç que ni la mort
ens pot robar.
nit i la teva veu, ressò a la llunyania
obre els meus ulls.
El tro,
sec i esclau del seu baluern,
avisa de la imminent arribada
de la teva presència.
Pare, els aires d'octubre
et porten a mi;
les teves novel·les, el teu Barça, el teu càncer,
els teus havans, el teu dòmino, els teus ulls verds.
No hi ha gens que celebrar,
només aquest beneït amor que fa
tremolar l'essència de la meva ànima.
Cada any que passa més a prop
et tinc, més ………
No hi ha gens que dir,
tot està dit, però tu saps
que no puc concebre un món
més trist des de la teva marxa.
He crescut,
madurat, no temo a la mort,
i el que un dia va ser plor i dolor,
avui és tristesa i resignació.
El raig i el tro
ens acompanyen als dos,
i això és un llaç que ni la mort
ens pot robar.
Drets Reservats
Octubre 2.014
www.taznar.blogspot.com.es
