Obstinado
Que difícil es poner palabras
a un final,
no hay lenguaje posible
que evite el dolor que transita
entre la nostalgia y desamor.
Que difícil
es el desandar,
cómo olvidar aquellas fábulas
y hechizos que gracias a ti
fueron un sueño hecho realidad.
Yo no he sabido.
O tal vez no he querido.
Escribo estos versos
para aprender a decirte adiós.
Para levantar murallas
y elevar puentes,
para poner distancias…
para que tu voz tan sólo sea un leve susurro
en la lejanía del recuerdo.
Que difícil
es no poder mirar atrás;
y que fácil es echarte de menos…
sigo sin hallar el lenguaje
que ponga el punto final.
©Toni Aznar
Derechos Reservados
Febrero del 2015
Obstinat
Que difícil és posar paraules
a un final,
no hi ha llenguatge possible
que eviti el dolor que transita
entre la nostàlgia i el desamor.
Que difícil
és desfer el camí,
com oblidar aquelles rondalles
i encanteris que gràcies a tu
van ser un somni fet realitat.
Jo no he sabut.
O potser no he volgut.
Escric aquests versos
per aprendre a dir-te adéu.
Per aixecar muralles
i elevar ponts,
per posar distàncies…
perquè la teva veu tan sols sigui un lleu murmuri
a la llunyania del record.
Que difícil
és no poder mirar enrere;
i que fàcil és trobar-te a faltar…
segueixo sense trobar el llenguatge
que posi el punt final.
©Toni Aznar
Drets Reservats
Febrer del 2015
www.taznar.blogspot.com.es
Drets Reservats
Febrer del 2015
www.taznar.blogspot.com.es
No hay comentarios:
Publicar un comentario