Un roce de terciopelo
Yo esperaba el aletazo
de un abrazo;
un apretón envolvente
que disipara la fiebre,
y que la culebra del deseo
se hiciera milagro en el rincón
de los olvidos y los solitarios.
No hay lágrimas que laven
los besos en soledad;
ni pretéritos que cierren
ataúdes en otoño.
Yo esperaba…
un roce de terciopelo…
una vaga luz de misterio.
©Toni Aznar
Derechos Reservados
Febrero del 2015
Pintura: Lucien Freud
Un frec de vellut
Jo esperava el aleteix
d'una abraçada;
una estreta envolupant
que dissipés la febre,
i que la colobra del desig
es fes miracle en el racó
dels oblits i els solitaris.
No hi ha llàgrimes que rentin
els petons en solitud;
ni pretèrits que tanquin
taüts a la tardor.
Jo esperava…
un frec de vellut…
una vaga llum de misteri.
Jo esperava el aleteix
d'una abraçada;
una estreta envolupant
que dissipés la febre,
i que la colobra del desig
es fes miracle en el racó
dels oblits i els solitaris.
No hi ha llàgrimes que rentin
els petons en solitud;
ni pretèrits que tanquin
taüts a la tardor.
Jo esperava…
un frec de vellut…
una vaga llum de misteri.
©Toni Aznar
Drets Reservats
Febrer del 2015
www.taznar.blogspot.com.es
Drets Reservats
Febrer del 2015
www.taznar.blogspot.com.es
Pintura: Lucien Freud
No hay comentarios:
Publicar un comentario