Me dueles
La tristeza es como un cuchillo
que se abre camino entre sombras y nieblas.
Día nublado,
cárcel de barrotes impenetrables.
Con estos ojos
veo la figura de tu mancha negra;
una nebulosa suspendida,
que mata con un mudo pensamiento
-gota de agua con sabor amargo-
La tristeza,
monstruo de mandíbulas de acero;
te alimentas y apuntalas
entre zarzas y espinas.
Me dueles como llagas…
me dueles como duelen los muertos…
¡ eres la grieta obstinada de una boca cerrada !
©Toni Aznar
Derechos Reservados
Febrero del 2015
Em dols
La tristesa és com un gavinet
que s'obre camí entre ombres i boires.
Dia ennuvolat,
presó de barrots impenetrables.
Amb aquests ulls
veig la figura de la teva taca negra;
una nebulosa suspesa,
que mata amb un mut pensament
-gota d'aigua amb sabor amarg-
La tristesa,
monstre de mandíbules d'acer;
t'alimentes i creixes
entre esbarzers i espines.
Em dols com a nafres…
em dols com dolen els morts…
! ets l'esquerda obstinada d'una boca tancada !
veig la figura de la teva taca negra;
una nebulosa suspesa,
que mata amb un mut pensament
-gota d'aigua amb sabor amarg-
La tristesa,
monstre de mandíbules d'acer;
t'alimentes i creixes
entre esbarzers i espines.
Em dols com a nafres…
em dols com dolen els morts…
! ets l'esquerda obstinada d'una boca tancada !
©Toni Aznar
Drets Reservats
Febrer del 2015
www.taznar.blogspot.com.es
Drets Reservats
Febrer del 2015
www.taznar.blogspot.com.es
No hay comentarios:
Publicar un comentario