Versos en el paladar
Hay poemas que vienen
con las manos llenas
y unos pies descalzos,
-listos…
emergentes…-
para empezar a caminar.
Otros,
se atragantan
a pesar de llegar
con lustrosos zapatos.
La voz del poeta
vibra en la mano del amante,
y se funde en la planta
de sus pies,
descalzo;
tan desnudo como vivo.
un torrente que viaja
por vértebras y venas
una luz cegadora
que arde en la llama del deseo;
una fuerza indestructible
entre la flor y el fuego.
un arroyo de fuerza
que fenece en el océano de la palabra.
©Toni Aznar
Derechos Reservados
Febrero del 2015
Versos al paladar
Hi ha poemes que vénen
amb les mans plenes
i uns peus descalços,
-llests…
emergents…-
per començar a caminar.
Uns altres,
s'encallan
malgrat arribar
amb lustroses sabates.
La veu del poeta
vibra a la mà de l'amant,
i es fon en la planta
dels seus peus,
descalç;
tan nu com a viu.
un torrent que viatja
per vèrtebres i venes
una llum encegadora
que crema en la flama del desig;
una força indestructible
entre la flor i el foc.
un rierol de força
que fineix en l'oceà de la paraula.
©Toni Aznar
Drets Reservats
Febrer del 2015
www.taznar.blogspot.com.es
amb les mans plenes
i uns peus descalços,
-llests…
emergents…-
per començar a caminar.
Uns altres,
s'encallan
malgrat arribar
amb lustroses sabates.
La veu del poeta
vibra a la mà de l'amant,
i es fon en la planta
dels seus peus,
descalç;
tan nu com a viu.
un torrent que viatja
per vèrtebres i venes
una llum encegadora
que crema en la flama del desig;
una força indestructible
entre la flor i el foc.
un rierol de força
que fineix en l'oceà de la paraula.
©Toni Aznar
Drets Reservats
Febrer del 2015
www.taznar.blogspot.com.es
