Ella y su traje de olvido
La mujer se vestía
todos los días
su traje de olvido,
no importaban los colores
ni los complementos;
nada importaba.
Su traje sólo era un vago pretexto
para afrontar las verdades
o mentiras de unos ojos descarnados.
Una rebeldía de adolescente,
un mar de tragos salados;
la mujer envuelta en la coraza
del infortunio, en la no memoria…
en la boca estrecha,
en el diente sin carne.
Escalofrío
de unos pies desnudos;
pisadas pretéritas que hicieron camino
en las sábanas de un cuarto oscuro,
o en las nubes de un cielo altísimo.
Ella y su traje de olvido
©Toni Aznar
Derechos Reservados
Marzo del 2015
Ella i el seu vestit d'oblit
La dona es vestia
tots els dies
el seu vestit d'oblit,
no importaven els colors
ni els complements;
gens importava
El seu vestit només era un vague pretext
per afrontar les veritats
o mentides d'uns ulls descarnats.
Una rebel·lia d'adolescent,
un mar de glops salats;
la dona embolicada en la cuirassa
de l'infortuni, en la no memòria…
en la boca estreta,
en la dent sense carn.
Esgarrifança
d'uns peus nus;
trepitjades pretèrites que van fer camí
en els llençols d'una cambra fosca,
o en els núvols d'un cel altíssim.
Ella i el seu vestit de oblit
El seu vestit només era un vague pretext
per afrontar les veritats
o mentides d'uns ulls descarnats.
Una rebel·lia d'adolescent,
un mar de glops salats;
la dona embolicada en la cuirassa
de l'infortuni, en la no memòria…
en la boca estreta,
en la dent sense carn.
Esgarrifança
d'uns peus nus;
trepitjades pretèrites que van fer camí
en els llençols d'una cambra fosca,
o en els núvols d'un cel altíssim.
Ella i el seu vestit de oblit
