La ternura es también una forma salvaje de vivir
Apenas soy más que un esqueleto,
un torso desnudo con los ojos
inflamados de tristeza.
Un esqueleto navegando;
entre destierros
que me condenaron
a vivir bajo un cielo arqueado.
Apenas soy más que una osamenta,
un leve suspiro
que el viento voltea a su antojo.
Una osamenta herida;
presa de su memoria,
y víctima de ese odio
que se adosa al tuétano y dura hasta convertirse en polvo.
Apenas soy…
Quiero transformar el hueso en aire,
y el odio en ternura.
Estoy en el infierno
esperando tu mano que vendrá a salvarme.
La ternura es también una forma salvaje de vivir.
©Toni Aznar
Derechos Reservados
Febrero del 2015
Pintura: Oswaldo Guayasamin
La tendresa és també una forma salvatge de viure
Amb prou feines sóc més que un esquelet,
un tors nu amb els ulls
inflamats de tristesa.
Un esquelet navegant;
entre desterraments
que em van condemnar
a viure sota un cel arquejat.
Amb prou feines sóc més que una ossada,
un lleu sospir
que el vent volteja al seu antull.
Una ossada ferida;
presa de la seva memòria,
i víctima d'aquest odi
que s'adossa a la medul·la i dura fins a convertir-se en pols.
Amb prou feines sóc…
Vull transformar l'os en aire,
i l'odi en tendresa.
Estic en l'infern
esperant la teva mà que vindrà a salvar-me.
La tendresa és també una forma salvatge de viure.
©Toni Aznar
Drets Reservats
Febrer del 2015
www.taznar.blogspot.com.es
Pintura: Oswaldo Guayasamin
