las mil caras

las mil caras

viernes, 19 de julio de 2013

Tu llegada

Tu llegada



Naciste desnuda,
llegaste desde el silencio
donde brota el agua
y dormita la piedra.

Tu arribada,
eclipsó el trémulo
murmullo de la vida.
Y ya nada fue igual.

Sonrisa infinita
que descubre la luz.
Mirada que penetra
en la piel y se confunde
y  se dispersa.

Sed y hambre,
a sorbos y mordiscos
comerte el mundo,
dentelladas secas.
Mandíbulas de acero
en esqueleto de goma.

Hija mía,
alumbraste mi noche,
como alumbra el lucero.
De luz clara y limpia,
de luna resuelta
y amor sempiterno.




@Toni Aznar
Derechos Reservados
Julio 2.013





La teva arribada


Vas néixer nua,
vas arribar des del silenci
on brolla l'aigua
i dormisqueja la pedra.

La teva arribada,
va eclipsar el trèmul
murmuri de la vida.
I ja gens va ser igual.

Somriure infinit
que descobreix la llum.
Mirada que penetra
en la pell i es confon
i es dispersa.

Set i gana,
a xarrups i mossegades
menjar-te el món,
dentadas seques.
Mandíbules d'acer
en esquelet de goma.

Filla meva,
vas il·luminar la meva nit,
com il·lumina l'estel.
De llum clara i neta,
de lluna resolta 
i amor sempitern.




@Toni Aznar
Drets Reservats
Juliol 2.013
www.taznar.blogspot.com.es

Safe Creative #1309125755819

sábado, 13 de julio de 2013

El alba callada

El alba callada



Poesía, pupila ardiente
en medio del vacío.
Cómo reconciliar
la razón con lo vivido.
Escuchándote,
reconozco la voz
de lo antiguo.
Mirándote,
descubro la insolencia
del tiempo.
Quiero,
ojos nuevos;
oídos vírgenes,
y un corazón puro.
Quiero,
abrazar el alba callada.
Y sosegar el luto
entre las cenizas
de tu voz
y mi piel cansada.


@Toni Aznar
Derechos Reservados
Julio 2.013






L'alba callada




Poesia, pupil·la ardent
enmig del buit.
Com reconciliar
la raó amb el viscut.
Escoltant-te,
reconec la veu
de l'antic.
Mirant-te,
descobreixo la insolència
del temps.
Vull,
ulls nous;
oïdes verges,
i un cor pur.
Vull,
abraçar l'alba callada.
I assossegar el dol
entre les cendres
de la teva veu
i la meva pell cansada.


@Toni Aznar
Derets Reservats
Juliol 2.013


Safe Creative #1309125755802

domingo, 7 de julio de 2013

Vengo

Vengo



Vengo de la otra orilla
donde habita el silencio
y verdece la quietud.
Vengo de la otra orilla
para quedarme contigo,
donde se cobijan las palabras.

Vengo,
donde la luciérnaga
brilla, muda.
Es silencio,
es de piedra,
es eterna.

Dos orillas,
en miles de mares.
Esquinas del tiempo.
Lo pequeño y lo más grande:
una gota de luz,
y la Palabra.



@Toni Aznar
Derechos Reservados
Julio 2.013
Fotografía: @Toni Aznar


Vinc



Vinc de l'altra riba
on habita el silenci
i verdeja la quietud.
Vinc de l'altra riba
per quedar-me amb tu,
on s'acullen les paraules.

Vinc,
on la cuca de llum
brilla, muda.
És silenci,
és de pedra,
és eterna.

Dues ribes,
en milers de mars.
Cantonades del temps.
El petit i el més gran:
una gota de llum,
i la Paraula.





@Toni Aznar
Drets Reservats
Juliol 2.013
www.taznar.blogspot.com.es

Fotografía: @Toni Aznar
Safe Creative #1309125755796

martes, 2 de julio de 2013

Y esa voz

Y esa voz



Me llama la voz quieta,

la voz serena,

la voz  infatigable de tu presencia.

Aquí  recostado,

como hoja a merced del viento,

como gota de agua  

que sueña en un mar

no lejano.

Aquí pensativo,

quizás defraudado,

tal vez ofendido,

pero irreversiblemente

enamorado.

Me sigue llamando la voz quieta.

la voz serena,

la voz infatigable de tu ausencia.

Cuan largos se hacen los días,

que interminables las noches.

Y esa voz que no calla.

Y esa voz que me irrita.

Y esa voz que me mata.






@Toni Aznar
Derechos Reservados
Julio 2.013

Fotografía :  Quasigraphic Studio






I aquesta veu



Em crida la veu quieta,

la veu serena,

la veu infatigable de la teva presència.

Aquí recolzat,

com a fulla a la mercè del vent,

com a gota d'aigua 

que somia en un mar

no llunyà.

Aquí pensatiu,

potser defraudat,

tal vegada ofès,

però irreversiblement

enamorat.

Em segueix cridant la veu quieta.

la veu serena,

la veu infatigable de la teva absència.

Que llargs es fan els dies,

que interminables les nits.

I aquesta veu que no calla.

I aquesta veu que m'irrita.

I aquesta veu que em mata.



@Toni Aznar
Drets Reservats
Juliol 2.013
www.taznar.blogspot.com.es
Fotografia : Quasigraphic Studio

Safe Creative #1309125755789