las mil caras

las mil caras
Mostrando entradas con la etiqueta Dormida. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Dormida. Mostrar todas las entradas

viernes, 21 de agosto de 2015

Que corta se hace la noche

Que corta se hace la noche

Clarea,

cantó el gallo.
Y tú sigues dormida;
se hace hoguera mi pensamiento
embadurnando el silencio que nos cobija.

Clarea,
la tenue luz que se cuela por las ventanas,
me recuerda que es hora de regresar.

Ojalá no clareara nunca.

Vivir por siempre
en este microclima de pezones relamidos,
de dedos diestros y lenguas experimentadas.

Morir por siempre
en este candor de tu entrepierna.
Oír, anidar los grillos sobre tu vientre.

Que corta se hace la noche.
Y tú sigues dormida.




©Toni Aznar
Derechos Reservados
Agosto del 2015




Safe Creative #1508214925694

lunes, 29 de junio de 2015

Sueños

Sueños


Me recosté sobre la cama entre las sábanas
que pliegue a pliegue atesoraban tu belleza.
Dejé que el recuerdo soñase;
y todo volvía a tener sentido.

De repente naces en este mundo, de repente
puedo verte en el vértice de la cama.
Estabas muerta, y ahora eres carne que mis dedos
pueden tocar;
Estabas dormida, esperando que mi sueño
te rescatara de las garras del olvido.

Tú dormías mientras la vida se derramaba
entre mis manos vacías, tú dormías y yo
en vigilia perpetua.

¡Bendito el sueño que te trajo a mí…!

Ahora dormiremos juntos alejando
aquel tiempo frío y oscuro.

Y haremos eterno el recuerdo
de nuestros cuerpos abrazados
en una enloquecida primavera.





©Toni Aznar
Derechos Reservados
Junio del 2015




Somnis


Em vaig recolzar sobre el llit entre els llençols
que plec a plec atresoraven la teva bellesa.
Vaig deixar que el record somniés;
i tot tornava a tenir sentit.

Sobtadament neixes en aquest món, sobtadament
puc veure't al vèrtex del llit.
Estaves morta, i ara ets carn que els meus dits
poden tocar;
Estaves dormida, esperant que el meu somni
et rescatés de les urpes de l´oblit.

Tu dormies mentre la vida es vessava
entre les meves mans buides, tu dormies i jo
en vigília perpètua.

Beneït el somni que et va portar a mi...!

Ara dormirem plegats allunyant
aquell temps fred i fosc.

I farem etern el record
dels nostres cossos abraçats
en una embogida primavera.





©Toni Aznar
Drets Reservats
Juny del 2015
www.taznar.blogspot.com.es




Safe Creative #1506294487521