las mil caras

las mil caras
Mostrando entradas con la etiqueta Viento. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Viento. Mostrar todas las entradas

lunes, 16 de marzo de 2015

El gato que no es gato

El gato que no es gato


El día por hacerse;
chimeneas humeantes,
y cristales entelados.
Un café tan negro que asusta
hasta el gato,
las primeras luces de la mañana
y sus chasquidos quebrando
los fríos matutinos.
Tiempo de marzo,
nubes caprichosas
y vientos cargados.

El día por hacerse;
la vida por levantar el vuelo
y nosotros ( el gato y el aquí presente)
inventando en qué ocupar
nuestro tiempo, tan difícil  es esto de hacer algo.

Él con sus chismes y yo con mis relatos.


©Toni Aznar
Derechos Reservados
Marzo del 2015





El gat que no és gat


El dia per fer-se;
xemeneies fumejants,
i cristalls entelats.
Un cafè tan negre que espanta
fins al gat,
les primeres llums del matí
i els seus espetecs trecant
els freds matunins.
Temps de març,
núvols capritxosos
i vents carregats.

El dia per fer-se;
la vida per aixecar el vol
i nosaltres ( el gat i l'aquí present)
inventant en què ocupar
el nostre temps, tan difícil és això de fer alguna cosa.

Ell amb les seves xafarderies i jo amb els meus relats.




©Toni Aznar
Drets Reservats
Març del 2015
www.taznar.blogspot.com.es

Safe Creative #1503163498596

jueves, 15 de enero de 2015

Hojas caídas

Hojas caídas


Cuando la luz es un poema
con las manos vacías,
el eco reverbera silencios
en las hojas caídas.

El sol cae en ellas
y las vuelve oro,
ojalá llegue el viento
con su eco
y me muestre sus secretos.




®Toni Aznar
Derechos Reservados
Enero del 2015


Fulles caigudes


Quan la llum és un poema
amb les mans buidas,
el ressò reverbera silencis
en les fulles caigudes.

El sol cau en elles
i les torna or,
tant de bo arribi el vent
amb el seu ressò
i em mostri els seus secrets.


®Toni Aznar

Drets Reservats
Gener 2.015
www.taznar.blogspot.com.es




Safe Creative #1501153008237

jueves, 10 de abril de 2014

Si opus sit

Si opus sit


Desde el frondoso bosque;
entrañas caníbales
de supervivencia.
Desde la distancia del ojo invidente,
la naturaleza reserva
su flor más ancestral.
No ajena a nuestra barbarie,
a nuestra indolencia.
Crea su propia resistencia,
arma sus defensas
y nos barre con el soplo
de un viento,
y nos ahoga con la ola
de un mar
cementerio de espinas.

Sirenas de bronce.
Mirlos de cartón.
Amapolas de papel.
Árboles de latón.
Tierra de asfalto.
Si opus sit.


@Toni Aznar
Derechos Reservados
Abril 2.014
Pintura: Peter Kry


Safe Creative #1404100559809




Si opus sit


 

Des del frondós bosc;
entranyas caníbals

de supervivència.
Des de la distància de l'ull invident,
la naturalesa reserva
la seva flor més ancestral.
No aliena a la nostra barbàrie,
a la nostra indolència.
Crea la seva pròpia resistència,
arma les seves defenses
i ens escombra amb el bufo
d'un vent,
i ens ofega amb l'ona
d'un mar
cementiri d'espines.

Sirenes de bronze.
Merles de cartró.
Roselles de paper.
Arbres de llautó.
Terra d'asfalt.
Si opus sit.


@Toni Aznar
Drets Reservats
Abril 2.014
www.taznar.blogspot.com.es
Pintura: Peter Kry

sábado, 21 de diciembre de 2013

Violenta caricia


Violenta caricia



A la hora de la tormenta
muchas son las flores
que cuando estalla
el relámpago
no dejan libar
a la abeja asustada.

A la hora de la tormenta
oigo mi voz
como un lejano dolor;
flotando en el vacío
entre el azote del viento
y el cansino llanto de la lluvia.

A la hora de la tormenta
me envuelvo en su velo,
y bebo los delirios
sagrados de los cielos;
fresca ráfaga, violenta caricia
que el pecho acongoja.





@Toni Aznar
Derechos Reservados
Diciembre 2.013



Safe Creative #1312219646825

Violenta carícia


A l'hora de la tempesta
moltes són les flors
que quan esclata
el llampec
no deixen libar
a l'abella espantada.

A l'hora de la tempesta
sento la meva veu
com un llunyà dolor;
surant en el buit
entre l'assot del vent
i el pesat plor de la pluja.

A l'hora de la tempesta
m'embolico en el seu vel,
i bec els deliris
sagrats dels cels;
fresca ràfega, violenta carícia
que el pit angoixa.





@Toni Aznar
Drets Reservats
Desembre 2.013
www.taznar.blogspot.com.es



sábado, 26 de octubre de 2013

Y la tierra y el viento

Y la tierra y el viento



Y la tierra abrió agujeros
para obligarnos a morir.
Y llegó un viento fuerte
que nos hizo volar.
Y la tierra y el viento
y la muerte y su vuelo.

Ahora mi patria es el cielo.
Dejé atrás
el lazo que amordaza
las lágrimas,
la pugna por saciar el hambre.
Soy como la uva
que sueña en volver al racimo.
Un punto entre la ausencia
y el olvido,
la cuerda que va desde
el rostro de la luna
a los reflejos del desierto.
Mi corazón deja de ser
una posada de hambrientos.




@Toni Aznar
Derechos Reservados
Octubre 2.013


Safe Creative #1310258857912

lunes, 9 de septiembre de 2013

Elegía

Elegía

Sopla el viento sobre mi rostro
y de repente mi alma se hiela,
me ha venido como del cielo
un olor tan reconocible,
un olor tan cercano, tan agradable.

Ese viento hoy te ha traído
a mi lado, ese bendito viento
que sopla a diario,
que viene de todas partes
y no te lleva a ningún lado.

Te arrebató la muerte,
quebró tu vuelo,
y bañó de lutos y sombras
nuestros corazones.
Nadie como tú,
a quien tanto quería.
Por eso bendigo ese viento,
que hoy te trae de nuevo a mi lado.

Han pasado muchos años,
yo diría que siglos,
pero estás tan vivo en mi recuerdo
que todavía veo tus alas abiertas,
y tus ojos verdes
y tu voz
y tu palabra.

Sí padre,
 y ese olor
que hoy el viento puso
en mi camino.


@Toni Aznar
Derechos Reservados
Septiembre 2.013



Elegía



Bufa el vent sobre el meu rostre

i de sobte la meva ànima es gela,
m'ha vingut com del cel
una olor tan recognoscible,
una olor tan propera, tan agradable.

Aquest vent avui t'ha portat
al meu costat, aquest beneït vent
que bufa diàriament,
que ve de tot arreu
i no et porta a cap costat.

Et va arrabassar la mort,
va fer fallida el teu vol,
i va banyar de dols i ombres
els nostres cors.
Ningú com tu,
a qui tant volia.
Per això beneeixo aquest vent,
que avui et porta de nou al meu costat.

Han passat molts anys,
jo diria que segles,
però estàs tan viu en el meu record
que encara veig les teves ales obertes,
i els teus ulls verds
i la teva veu
i la teva paraula.

Sí pare,
i aquesta olor
que avui el vent va posar
en el meu camí.


@Toni Aznar
Drets Reservats
Setembre 2.013
www.taznar.blogspot.com.es
Safe Creative #1309115750299

sábado, 24 de marzo de 2012

Silencios y palabras

Silencios y palabras


Tu recuerdo no es
 más que un viento suave.
Una leve brisa, que humedece mi cuerpo,
a veces refrescante,
a veces  sofocante.

Tus palabras son tan frágiles,
que se deshacen entre mis dedos
y el viento las arrastra
de un lugar a otro.
Como suspiros robados,
gemidos y susurros  amatorios.

En los atardeceres de invierno
te traeré ramos de palabras
para adornar tus silencios.
Y buscaré en tus ojos
de noche oscura,
la senda que me aloje
junto a tu osamenta.
Reino terrenal perdido.
Losa de mármol,
reino celestial añorado.








 
Toni Aznar
Derechos Reservados
Marzo 2.012
www.taznar.blogspot.com