las mil caras

las mil caras
Mostrando entradas con la etiqueta Días. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Días. Mostrar todas las entradas

miércoles, 4 de noviembre de 2015

En estos días

En estos días

En estos días de agravios y olvidos,
te doy la memoria
del mirlo enamorado
ante la vil amnesia de los hombres desencantados.

En estos días de abandonos y huidas,
te entrego mi verso redentor;

el que se fue
con cada gota de tu sangre.

En estos días,

sólo tú sabes calmar el viento..

sólo tú sabes apaciguar las aguas...

sólo tú sabes  acariciar mi alma con un abrazo de murmullos.

En estos días,
eres la flor que emerge del subsuelo
e iluminas la senda
de los que un día perdimos el sentido.




©Toni Aznar
Derechos Reservados
Noviembre del 2015



Safe Creative #1511045711947

jueves, 4 de junio de 2015

Cuarenta y catorce inviernos

Cuarenta y catorce inviernos


Ahora volvemos a la vida
intentando ser fuertes,
deseando ser libres.

Miles de días transcurridos.
Aquí…
Viendo corretear
al sol tras la luna;

una danza infinita
de madrugadas frías
y templados atardeceres.

Miles de días
uno por uno vividos,
fatigados y exhaustos;
confundidos.

Ahora volvemos a la vida
intentando ser fuertes,
deseando ser libres.

Nuestros cabellos canos,
nuestras pieles arrugadas;
cicatrices de esos miles de días vividos
uno a uno
-fatigados y exhaustos-

Cuarenta y catorce inviernos
y ahora volvemos a la vida.

Exigimos primaveras
obstinadas en florecer.

Exigimos cuerpos calidos
donde cobijar nuestras carnes marchitas.

Exigimos esa libertad
que deja su huella
como polvo de mariposa entre los dedos.



©Toni Aznar
Derechos Reservados
Junio del 2015



Quaranta i catorze hiverns


Ara tornem a la vida
intentant ésser forts,
desitjant ésser lliures.

Milers de dies transcorreguts.
Aquí...
Veient belluguejar
al sol després de la lluna;

una dansa infinita
de matinades fredes
i tebis vespres.

Milers de dies
un per un viscuts,
fatigats i exhausts;
confosos.

Ara tornem a la vida
intentant ésser forts,
desitjant ésser lliures.

Els nostres cabells blancs,
les nostres pells arrugades;
cicatrius d'aquells milers de dies viscuts
un a un
-fatigats i exhausts -

Quaranta i catorze hiverns
i ara tornem a la vida.

Exigim primaveres
obstinades en florir.

Exigim cossos càlids
on albergar les nostres carns pansides.

Exigim aquesta llibertat
que deixa la seva  empremta
com a pols de papallona entre els dits.



©Toni Aznar
Drets Reservats
Juny del 2015
www.taznar.blogspot.com.es



Safe Creative #1506044254977

lunes, 16 de marzo de 2015

El gato que no es gato

El gato que no es gato


El día por hacerse;
chimeneas humeantes,
y cristales entelados.
Un café tan negro que asusta
hasta el gato,
las primeras luces de la mañana
y sus chasquidos quebrando
los fríos matutinos.
Tiempo de marzo,
nubes caprichosas
y vientos cargados.

El día por hacerse;
la vida por levantar el vuelo
y nosotros ( el gato y el aquí presente)
inventando en qué ocupar
nuestro tiempo, tan difícil  es esto de hacer algo.

Él con sus chismes y yo con mis relatos.


©Toni Aznar
Derechos Reservados
Marzo del 2015





El gat que no és gat


El dia per fer-se;
xemeneies fumejants,
i cristalls entelats.
Un cafè tan negre que espanta
fins al gat,
les primeres llums del matí
i els seus espetecs trecant
els freds matunins.
Temps de març,
núvols capritxosos
i vents carregats.

El dia per fer-se;
la vida per aixecar el vol
i nosaltres ( el gat i l'aquí present)
inventant en què ocupar
el nostre temps, tan difícil és això de fer alguna cosa.

Ell amb les seves xafarderies i jo amb els meus relats.




©Toni Aznar
Drets Reservats
Març del 2015
www.taznar.blogspot.com.es

Safe Creative #1503163498596

jueves, 22 de enero de 2015

Me hiela el alma


Me hiela el alma


Para qué, nos preguntamos
cada mañana al despertar.
Los días caen en cascada
sin descanso, se pisan los talones;
se atropellan irremediablemente.

Para qué, me pregunto
antes de poner los pies
descalzos en el suelo.
Miro y no veo nada,
está oscuro y la amenaza
del nuevo día me acongoja,
y me hiela el alma.

Hace demasiado tiempo.

Tanto, que me cuesta
recordar, tanto que soy
incapaz de dar color
y luz a esta pesadilla
que es la sinrazón.


©Toni Aznar
Derechos Reservados
Enero del 2015




Em gela l’ànima




Per què, ens preguntem
cada matí en despertar.
Els dies cauen en cascada
sense descans, es trepitgen els talons;
s'atropellen irremeiablement.

Per què, em pregunto
abans de posar els peus
descalços en el sòl.
Miro i no veig res,
està fosc i l'amenaça
del nou dia m´angoixa,
i em gela l'ànima.

Fa massa temps.

Tant, que em costa
recordar, tant que sóc
incapaç de donar color
i llum a aquest malson
que és la desraó.


©Toni Aznar


Drets Reservats
Gener 2.015
www.taznar.blogspot.com.es





Safe Creative #1501223057219