El gato que no es gato
El día por hacerse;
chimeneas humeantes,
y cristales entelados.
Un café tan negro que asusta
hasta el gato,
las primeras luces de la mañana
y sus chasquidos quebrando
los fríos matutinos.
Tiempo de marzo,
nubes caprichosas
y vientos cargados.
El día por hacerse;
la vida por levantar el vuelo
y nosotros ( el gato y el aquí presente)
inventando en qué ocupar
nuestro tiempo, tan difícil es esto de hacer algo.
Él con sus chismes y yo con mis relatos.
©Toni Aznar
Derechos Reservados
Marzo del 2015
El gat que no és gat
El dia per fer-se;
xemeneies fumejants,
i cristalls entelats.
Un cafè tan negre que espanta
fins al gat,
les primeres llums del matí
i els seus espetecs trecant
els freds matunins.
Temps de març,
núvols capritxosos
i vents carregats.
El dia per fer-se;
la vida per aixecar el vol
i nosaltres ( el gat i l'aquí present)
inventant en què ocupar
el nostre temps, tan difícil és això de fer alguna cosa.
Ell amb les seves xafarderies i jo amb els meus relats.
