las mil caras

las mil caras
Mostrando entradas con la etiqueta Cárcel. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Cárcel. Mostrar todas las entradas

miércoles, 18 de febrero de 2015

Me dueles

Me dueles


La tristeza es como un cuchillo
que se abre camino entre sombras y nieblas.

Día nublado,
cárcel de barrotes impenetrables.

Con estos ojos
veo la figura de tu mancha negra;
una nebulosa suspendida,
que mata con un mudo pensamiento
-gota de agua con sabor amargo-

La tristeza,
monstruo de mandíbulas de acero;
te alimentas y apuntalas
entre zarzas y espinas.

Me dueles como llagas…
me dueles como  duelen los muertos…
¡ eres la grieta obstinada de una boca cerrada !



©Toni Aznar
Derechos Reservados
Febrero del 2015



Em dols


La tristesa és com un gavinet
que s'obre camí entre ombres i boires. 

Dia ennuvolat,
presó de barrots impenetrables.

Amb aquests ulls
veig la figura de la teva taca negra;
una nebulosa suspesa,
que mata amb un mut pensament
-gota d'aigua amb sabor amarg-

La tristesa,
monstre de mandíbules d'acer;
t'alimentes i creixes 
entre esbarzers i espines.

Em dols com a nafres…
em dols com dolen els morts…
! ets l'esquerda obstinada d'una boca tancada !



©Toni Aznar
Drets Reservats
Febrer del 2015
www.taznar.blogspot.com.es
 




Safe Creative #1502183278126

sábado, 30 de agosto de 2014

Suspirando

Suspirando


Mis ojos se extinguen suspirando
por tu arribada a mi prisión.
Cárcel,
sin muros de piedra;
torreones de aire,
barrotes incandescentes.

Mis ojos se mueren suspirando
por poner alas a mi corazón.
Órgano,
sin plasma sanguíneo;
torrente vacío,
borboteos insonoros.


Mis ojos suspiran,
pensando que con tu llegada
la cárcel y el corazón
se hagan tangibles.
        Que la prisión sea de cielos azules
y el corazón un río
de caudales rojos lleno de vida e ilusión.





@Toni Aznar
Derechos Reservados
Agosto 2.014




Sospirant

 




Els meus ulls s'extingeixen sospirant
per la teva arribada a la meva presó.
Presó,
sense murs de pedra;
torrasses d'aire,
barrots incandescents.

Els meus ulls es moren sospirant
per posar ales al meu cor.
Òrgan,
sense plasma sanguini;
torrent buit,
borbollons insonors.


Els meus ulls sospiren,
pensant que amb la teva arribada
la presó i el cor
es facin tangibles.
Que la presó sigui de cels blaus
i el cor un riu 
de cabals vermells ple de vida i il·lusió.





@Toni Aznar
Drets Reservats
Agost 2.014
www.taznar.blogspot.com.es



Safe Creative #1408291848810