Cenizas

  

Hace algunos años que vengo haciéndome

la misma pregunta,

intentando averiguar qué le pasó al joven

que ya no soy.

Echando la vista atrás, todo es difuso;

se entremezclan las imágenes del recuerdo

entre la realidad y la fantasía.

Discernir entre lo auténtico y lo imaginario;

o tal vez es todo una mera invención

Veo una parcela vallada

junto a la carretera, un páramo

rodeado de basuras y hierbas secas;

una fotografía en blanco y negro,

una ensoñación, un delirio

es la viva imagen del olvido.

Esta tierra herida es estar en ninguna parte.

Las tierras baldías no dan respuestas,

sólo acomodan los cuerpos

en sus lechos, airean el polvo

y en sus entrañas acumulan

las cenizas de todos los fuegos.

©Toni Aznar

Derechos Reservados

Marzo del 2015

www.taznar.blogspot.com.es

Foto: Doñana 1991

Cendres

Fa alguns anys que em faig

la mateixa pregunta,

intentant esbrinar què li] va passar al jove

que ja no sóc.

Mirant enrere, tot és difús;

s'entremesclen les imatges del record

entre la realitat i la fantasia.

Discernir entre l'autèntic i l'imaginari;

o potser és tot una mera invenció

Veig una parcel·la tancada

al costat de la carretera, un erm

redejat d'escombraries i herbes seques;

una fotografia en blanc i negre,

un somieig, un deliri

és la viva imatge de l'oblit.

Aquesta terra ferida és ésser enlloc.

Les terres ermes no donen respostes,

només acomoden els cossos

en  les seves lleres, airegen la pols 

i a les seves entranyes acumulen

les cendres de tots els focs.

©Toni Aznar
Drets Reservats
Març del 2015
www.taznar.blogspot.com.es

Foto: Doñana 1991