las mil caras

las mil caras

miércoles, 28 de agosto de 2013

De tinta añeja

De tinta añeja


Como el artesano que moldea el metal,
que limpia las impurezas,
que ahoga las briznas del fuego
aún latentes en el cuerpo tomado.
Como el marinero,
que navega
entre las aguas de mil océanos,
que suda lágrimas de sal
y espesa su sangre con la bravura del mar.
Como el poeta que incendia su alma,
que vive y muere en valles
de tinta añeja y sueños ancestrales.
Así he querido  ser.
Así he querido sentir.
Y dejar de contar
los días
que reptan indefectiblemente
hacia la nada.

@Toni Aznar
Derechos Reservados
Agosto 2.013







De tinta anyenca


Com l'artesà que modela el metall,
que neteja les impureses,
que ofega els bris del foc
encara latents en el cos pres.
Com el mariner,
que navega
entre les aigües de mil oceans,
que sua llàgrimes de sal
i espesseix la seva sang amb la bravesa del mar.
Com el poeta que incendia la seva ànima,
que viu i mor en valls
de tinta anyenca i somnis ancestrals.
Així he volgut ser.
Així he volgut sentir.
I deixar de comptar
els dies
que reptan indefectiblement
cap al no-res.


@Toni Aznar
Drets Reservats
Agost 2.013
www.taznar.blogspot.com.es


Safe Creative #1309115750350

domingo, 25 de agosto de 2013

Este cielo barcelonés

Este cielo barcelonés



Aquí, en este cielo barcelonés.
Amaneció oscuro,
nublado.
Este cielo cargado de gatos.

Amaneció oscuro,
aletargado.
Este cielo de aire apretado.




@Toni Aznar
Derechos Reservados
Agosto 2.013
Fotografía: Toni Aznar





Aquest cel barceloní


Aquí, en aquest cel barceloní.
Va clarejar fosc,
ennuvolat.
Aquest cel carregat de gats.

Va clarejar fosc,
ensopit.
Aquest cel d'aire atapeït.




@Toni Aznar
Drets Reservats
Agost 2.013
www.taznar.blogspot.com.es
Fotografia: Toni Aznar

Safe Creative #1309115750305

martes, 20 de agosto de 2013

En la tierra de nadie

En la tierra de nadie




Allí,
en la frontera de los sueños
he querido ubicar tus recuerdos.
Sí,
en la tierra de nadie.
En el frágil suspiro
del aliento.
En la llama calcinada por el viento.
Perdonando las huellas
que tus manos dejaron en mi cuerpo.
Allí,
donde todo se ve
en blanco y negro,
donde el calor
se hace frío,
y la luz es sombra tardía.
Sí,
allí,
 he de dejar tu recuerdo.



@Toni Aznar
Derechos Reservados
Agosto 2.013

Fotografía: Toni Aznar
Safe Creative #1309115750329

lunes, 19 de agosto de 2013

Vacío

Vacío




En la sombra está su rostro
y su rostro está vacío.
Carente de vida,
enajenado
y terriblemente frío.

En lo oscuro está su cuerpo,
inerte, ahogado en el silencio.
Boca de labio blanco,
sin beso
y de llanto –negro espanto-


Ojos de sombra,
corazón helado.
Montañas de huesos
hacinados.
Cenizas sin brasa ni fuego.

Ciegos y mudos en la senda;
las madres amamantan
los pétalos  florecidos
en el lecho nocturno
de la muerte.



@Toni Aznar
Derechos Reservados
Agosto 2.013

www.taznar.blogspot.com.es






Buit 



En l'ombra està el seu rostre
i el seu rostre està buit.
Freturós de vida,
alienat
i terriblement fred.

En el fosc està el seu cos,
inert, ofegat en el silenci.
Boca de llavi blanc,
sense petó
i de plor –negre espant-


Ulls d'ombra,
cor gelat.
Muntanyes d'ossos
amuntegats.
Cendres sense brasa ni foc.

Cecs i muts en la senda;
les mares alleten
els pètals florits
en el jaç nocturn
de la mort.





@Toni Aznar
Drets Reservats
Agost 2.013


www.taznar.blogspot.com.es





Safe Creative #1309115750312

miércoles, 14 de agosto de 2013

La luz de las aguas

La luz de las aguas

 



Estrujo mis pecados
en la pila de tus aguas.
Alivio mi dolor
en el cauce
de tu destino.
Peces, aves e insectos,
afloran y se establecen
en la armoniosa melodía
de tu líquido ancestral.
Aguas
que alimentan,
que aplacan
la sed del sufrimiento.
Aguas
que acompañan,
que quiebran
la soledad del forastero.
Azules y verdes
que espantan
a lo oscuro,
remanso de paz
que alberga
la luz de la criatura.

A tus aguas
he de llegar
y en tus aguas
he de morir.




@Toni Aznar
Derechos Reservados
Agosto 2.013





La llum de les aigües



Rebrego els meus pecats
en la pila de les teves aigües.
Alleujament el meu dolor
en la llera 
de la teva destinació.
Peixos, aus i insectes,
afloren i s'estableixen
en l'harmoniosa melodia
del teu líquid ancestral.
Aigües 
que alimenten,
que aplaquen
la set del sofriment.
Aigües
que acompanyen,
que trenquen
la solitud del foraster.
Blaus i verds
que espanten
la foscor,
recés de pau
que alberga
la llum de la criatura.

A les teves aigües
haig d'arribar
i en les teves aigües
haig de morir.




@Toni Aznar
Drets Reservats
Agost 2.013
www.taznar.blogspot.com.es





Safe Creative #1309115750282

lunes, 12 de agosto de 2013

El centro ingrávido

El centro ingrávido




Sigo el cauce
que separa tus pechos.
Entre dos montes
se desliza mi antojo.
Corriente que me lleva
al valle,
cuna y vigía
de  los deseos.
Llegué al contorno
de tus caderas,
al centro ingrávido
de la vida,
donde la pequeña muerte
se cobija.
Y con su aleteo
ágil y recio;
abre paso al dolor,
al placer
y a la sonrisa.






@Toni Aznar
Derechos Reservados
Agosto 2.013

Imagen: Body painting de la artista británica Carolin Roper






El centre ingràvid



Segueixo la llera

que separa els teus pits.
Entre dues muntanyes
es llisca el meu antull.
Corrent que em porta
a la vall,
bressol i guita
dels desitjos.
Vaig arribar al contorn
dels teus malucs,
al centre ingràvid
de la vida,
on la petita mort
s'acull.
I amb el seu aleteig
àgil i fort;
obre pas al dolor,
en plaure
i al somriure.







@Toni Aznar
Drets Reservats
Agost 2.013
www.taznar.blogspot.com.es

Imatge: Bodi painting de l'artista britànica Carolin Roper


Safe Creative #1309115750275

viernes, 9 de agosto de 2013

De mármol y granito

De mármol y granito


Hubo un tiempo,
que para mí
no fuiste más que
un pedazo de mármol
-cuerpo blanco y hermoso de mujer-
No veía más que dura piedra,
granito y mármol,
hierros de estructura
y un futuro cobijo
para gorriones y palomas.

Hoy paseo por el parque
y te miro,
y por primera vez te veo.
Ya no luces blanca,
eres gris pero tu cuerpo
a pesar del tiempo
sigue  erguido, tus senos
firmes –apuntando al cielo
que te acoge-
tus caderas ligeras
como el primer día,
y tus hombros altivos.

Me estremezco al pensar,
que mis manos esculpieron
tanta belleza.
Y que la mujer de mármol
vivirá por siempre,
sumida en la más profunda
soledad.
De boca muda
y labio sin beso.

Miro a sus pies
y en la placa de bronce
se lee : Mujer desnuda.

Sin nombre, sin identidad.

Sin camino que recorrer,
atorada en un espacio
donde la vida es :
la sucesión de días
llenos de silencio.
Recuerdos sin esqueleto
de efímera memoria.
Mármol y granito
-piedra dura-




@Toni Aznar
Derechos Reservados
Agosto 2.013



De marbre i granit

 


Va haver-hi un temps,
que par mi
no vas ser més que
un tros de marbre
-cos blanc i bell de dona-
No veia més que dura pedra,
granit i marbre,
ferros d'estructura
i un futur recer
per a pardals i colomes.

Avui passeig pel parc
i et miro,
i per primera vegada et veig.
Ja no llums blanca,
ets grisa però el teu cos
malgrat el temps
segueix alçat, els teus sins
ferms –apuntant al cel
que t'acull-
els teus malucs lleugers
com el primer dia,
i les teves espatlles altives.

M'estremeixo en pensar,
que les meves mans van esculpir
tanta bellesa.
I que la dona de marbre
viurà per sempre,
sumida en la més profunda
solitud.
De boca muda
i llavi sense petó.

Miro als seus peus
i en la placa de bronze
es llegeix : Dona nua.

Sense nom, sense identitat.

Sense camí que recórrer,
embossada en un espai
on la vida és :
la successió de dies
plens de silenci.
Records sense esquelet
d'efímera memòria.
Marbre i granit
-pedra dura-





@Toni Aznar
Drets Reservats
Agost 2.013
www.taznar.blogspot.com.es






Safe Creative #1309115750268

martes, 6 de agosto de 2013

Tu rostro

Tu rostro


Te quiero desbocada,
arrebatada,
como torrente de agua.

Mil lluvias
en un solo campo,
y en cada gota
reflejado tu rostro.



@Toni Aznar
Derechos Reservados
Agosto 2.013
Pintura: Francoise Nielly









El teu rostre


Et vull desbocada,
arrabassada,
com a torrent d'aigua.

Mil pluges
en un sol camp,
i en cada gota
reflectit el teu rostre.



@Toni Aznar
Drets Reservats
Agost 2.013
www.taznar.blogspot.com.es
Pintura: Francoise Nielly


Safe Creative #1309115750251

domingo, 4 de agosto de 2013

Consuelo

Consuelo


Y a pesar de todo
aún me queda un rayo
de esperanza ; unas gotas
de alivio y de consuelo.
Yo sigo viendo tu mirada
cada vez que cierro los ojos.
Y me dejo llevar
al espacio de los sueños.
Ahí te beso,
ahí multiplico mis manos
y divido mis falanges.
Ahí la memoria
se confunde con el recuerdo.
Y lo que pudo ser
sangra a lo que ha sido.




@Toni Aznar
Derechos Reservados
Agosto 2.013







Consol




I malgrat tot
encara em queda un raig
d'esperança ; unes gotes
d'alleujament i de consol.
Jo segueixo veient la teva mirada
cada vegada que tanco els ulls.
I em deixo portar
a l'espai dels somnis.
Aquí et beso,
aquí multiplico les meves mans
i divideixo les meves falanges.
Aquí la memòria
es confon amb el record.
I el que va poder ser
sagna al que ha estat.




@Toni Aznar
Drets Reservats
Agost 2.013
www.taznar.blogspot.com.es

Safe Creative #1309115750244