Pasará
¿Cómo aliviar la voz
dolorosa de tu ausencia?
¿Cómo sobrevivir al llanto
ingente de la melancolía?
¿Cómo calmar el deseo
de estos cuerpos jóvenes
en las tórridas noches estivales?
¿Dónde encontrar sosiego
y calor en los fríos días invernales?
El olor de tu aliento,
será mi aliento.
El sabor de tus labios,
serán mis labios.
La extensión de tu cuerpo,
será mi cuerpo.
Las huellas de tus dedos,
serán mis dedos.
La fragilidad de tus manos,
serán mis manos.
Pasará, como siempre pasa.
La quietud y los años
quebrarán la fijeza
del recuerdo.
Y otros vivirán
aquello que un día
tú y yo
dejamos pasar.
Y entonces.
El olor de tu aliento,
ya no será mi aliento.
El sabor de tus labios,
ya no serán mis labios.
La extensión de tu cuerpo,
ya no será mi cuerpo.
Las huellas de tus dedos,
ya no serán mis dedos.
Y la fragilidad de tus manos,
ya no serán mis manos.
Toni Aznar
Derechos Reservados
Junio 2.012
Passarà
¿Com alleujar la veu
dolorosa de la teva absència?
¿Com sobreviure al plor
ingent de la malenconia?
¿Com calmar el desig
d'aquests cossos joves
en les tòrrides nits estivals?
¿On trobar assossec
i calor en els freds dies hivernals?
L'olor del teu alè,
serà el meu alè.
El sabor dels teus llavis,
seran els meus llavis.
L'extensió del teu cos,
serà el meu cos.
Les petjades dels teus dits,
seran els meus dits.
La fragilitat de les teves mans,
seran les meves mans.
Passarà, com sempre passa.
La quietud i els anys
falliran la fixesa
del record.
I uns altres viuran
allò que un dia
tu i jo
deixem passar.
I llavors.
L'olor del teu alè,
ja no serà el meu alè.
El sabor dels teus llavis,
ja no seran els meus llavis.
L'extensió del teu cos,
ja no serà el meu cos.
Les petjades dels teus dits,
ja no seran els meus dits.
I la fragilitat de les teves mans,
ja no seran les meves mans.
dolorosa de la teva absència?
¿Com sobreviure al plor
ingent de la malenconia?
¿Com calmar el desig
d'aquests cossos joves
en les tòrrides nits estivals?
¿On trobar assossec
i calor en els freds dies hivernals?
L'olor del teu alè,
serà el meu alè.
El sabor dels teus llavis,
seran els meus llavis.
L'extensió del teu cos,
serà el meu cos.
Les petjades dels teus dits,
seran els meus dits.
La fragilitat de les teves mans,
seran les meves mans.
Passarà, com sempre passa.
La quietud i els anys
falliran la fixesa
del record.
I uns altres viuran
allò que un dia
tu i jo
deixem passar.
I llavors.
L'olor del teu alè,
ja no serà el meu alè.
El sabor dels teus llavis,
ja no seran els meus llavis.
L'extensió del teu cos,
ja no serà el meu cos.
Les petjades dels teus dits,
ja no seran els meus dits.
I la fragilitat de les teves mans,
ja no seran les meves mans.
Toni Aznar
Derechos Reservados
Junio 2.012