las mil caras

las mil caras

viernes, 25 de julio de 2014

GA ZA

GA ZA





¿ Dónde quedó la inocencia ?
¿ A dónde fue a parar la ternura ?
Si alguna vez fui inocente y tierno,
hoy sé que soy cómplice y desalmado.
Cómplice por no mover un dedo ante la injusticia,
y desalmado por acostumbrar a mis sentidos
a ver la mirada de terror de unos niños
que armados con piedras se enfrentan
al gigante Goliat.
Unas manos pequeñas,
un corazón enorme.
Sangre que tiñe las polvorientas calles,
sangre que no perdona,
sangre que redime,
la voz de los que siempre pierden
y nunca ganan.



@Toni Aznar
Derechos Reservados
Julio 2.014




GA ZA



¿ On va quedar la innocència ?
¿ A on va ser a parar la tendresa ?
Si alguna vegada vaig ser innocent i tendre,
avui sé que sóc còmplice i desangelat.
Còmplice per no moure un dit davant la injustícia,
i desangelat per acostumar als meus sentits
a veure la mirada de terror d'uns nens
que armats amb pedres s'enfronten
al gegant Goliat.
Unes mans petites,
un cor enorme.
Sang que tenyeix les polsós carrers,
sang que no perdona,
sang que redimeix,
la veu dels quals sempre perden
i mai guanyen.





@Toni Aznar
Derets Reservats
Juliol 2.014




Safe Creative #1407251571683

lunes, 14 de julio de 2014

Vista de pájaro

Vista de pájaro



Sembrado de ojos como úteros,
carne que una vez fue fecunda
y hoy putrefacta.

Ni aves, ni peces,
turban el reposo del corazón traicionado.

Ves partir a los barcos
de la bahía,
se alejan,
se pierden en el horizonte.

La lluvia golpea la arena
y el viento se agita como pájaros en llamas.


@Toni Aznar
Derechos Reservados
Julio 2.014



 


Vista d'ocell


Sembrat d'ulls com a úters,
carn que una vegada va ser fecunda
i avui putrefacta.

Ni aus, ni peixos,
torben el repòs del cor traït.

Veus partir als vaixells
de la badia,
s'allunyen,
es perden en l'horitzó.

La pluja copeja la sorra
i el vent s'agita com a ocells en flames.


@Toni Aznar
Drets Reservats
Julio 2.014
www.taznar.blogspot.com.es



Safe Creative #1407141452948

martes, 8 de julio de 2014

Escamas del misterio

Escamas del misterio




Ninguna carne fue tan viva,
ningún manjar de más grato sabor.
Ningún abrazo pudo estrechar mis hombros
hasta apagar el cuerpo.
Fluye de tus órbitas la noche,
y de tu boca el fuego
que alimenta las escamas del misterio.
Labios que nunca fueron,
labios que nunca serán.
Labios con más sed y hambre
que la llovizna del recuerdo.



@Toni Aznar
Derechos Reservados
Julio 2.014



Escates del misteri


Cap carn va ser tan viva,
cap manjar de més grat sabor.
Cap abraçada va poder estrènyer les meves espatlles
fins a apagar el cos.
Flueix de les teves òrbites la nit,
i de la teva boca el foc
que alimenta les escates del misteri.
Llavis que mai van ser,
llavis que mai seran.
Llavis amb més set i gana
que el plugim del record.



@Toni Aznar
Derets Reservats
Juliol 2.014

Safe Creative #1407081425637