las mil caras

las mil caras

miércoles, 8 de abril de 2015

Pronto, muy pronto

Pronto, muy pronto


Pronto estaré contigo,
en la planicie de un reino subterráneo;
y tú, desde la quietud
vendrás a mi encuentro.

Y allí juntos,
hablaremos como hablan los muertos;
del pretérito y de las distancias transitadas.

Mucho hemos tenido que esperar;
un tiempo interminable,
un universo agotador.

Ahora el miedo y el cansancio
ya no ahogan mi garganta;
aquí en este nuevo fulgor sólo quiero abrazarte
y perderme enredado
en tu cabello y asido a tu mano
de hueso,
y a tu brillante calavera.

Pronto estaré contigo,
pronto, muy pronto…



©Toni Aznar
Derechos Reservados
Abril del 2015



Aviat, molt aviat


Aviat estaré amb tu,
a la planura d'un regne subterrani;
i tu, des de la quietud
vindràs [ la meva trobada

I allà junts,
parlarem com parlen els morts;
del pretèrit i de les distàncies transitades.

Molt hem hagut  d'esperar;
un temps interminable,
un univers esgotador.

Ara la por i el cansament
ja no ofeguen la meva gola;
aquí en aquest nou fulgor només vull abraçar-te
i perdre'm entremaliejat
en el teu cabell i agafat a la teva mà
d'os,
i a la teva brillant calavera.

Aviat estaré amb tu,
aviat, molt aviat…



©Toni Aznar
Drets Reservats
Abril del 2015




Safe Creative #1504083800292

domingo, 29 de marzo de 2015

Cenizas

Cenizas

  
Hace algunos años que vengo haciéndome
la misma pregunta,
intentando averiguar qué le pasó al joven
que ya no soy.

Echando la vista atrás, todo es difuso;
se entremezclan las imágenes del recuerdo
entre la realidad y la fantasía.
Discernir entre lo auténtico y lo imaginario;

o tal vez es todo una mera invención

Veo una parcela vallada
junto a la carretera, un páramo
rodeado de basuras y hierbas secas;
una fotografía en blanco y negro,
una ensoñación, un delirio

es la viva imagen del olvido.

Esta tierra herida es estar en ninguna parte.

Las tierras baldías no dan respuestas,
sólo acomodan los cuerpos
en sus lechos, airean el polvo
y en sus entrañas acumulan
las cenizas de todos los fuegos.


©Toni Aznar
Derechos Reservados
Marzo del 2015
Foto: Doñana 1991

Cendres



Fa alguns anys que em faig
la mateixa pregunta,
intentant esbrinar què li] va passar al jove
que ja no sóc.

Mirant enrere, tot és difús;
s'entremesclen les imatges del record
entre la realitat i la fantasia.
Discernir entre l'autèntic i l'imaginari;

o potser és tot una mera invenció

Veig una parcel·la tancada
al costat de la carretera, un erm
redejat d'escombraries i herbes seques;
una fotografia en blanc i negre,
un somieig, un deliri

és la viva imatge de l'oblit.

Aquesta terra ferida és ésser enlloc.

Les terres ermes no donen respostes,
només acomoden els cossos
en  les seves lleres, airegen la pols 
i a les seves entranyes acumulen
les cendres de tots els focs.




©Toni Aznar
Drets Reservats
Març del 2015
www.taznar.blogspot.com.es
Foto: Doñana 1991


Safe Creative #1503293708350

miércoles, 18 de marzo de 2015

Ella y su traje de olvido

Ella y su traje de olvido


La mujer se vestía
todos los días
su traje de olvido,
no importaban los colores
ni los complementos;
nada importaba.
Su traje sólo era un vago pretexto
para afrontar las verdades
o mentiras de unos ojos descarnados.

Una rebeldía de adolescente,
un mar de tragos salados;

la mujer envuelta en la coraza
del infortunio, en la no memoria…
en la boca estrecha,
en el diente sin carne.

Escalofrío
de unos pies desnudos;
pisadas pretéritas que hicieron camino
en las sábanas de un cuarto oscuro,
o en las nubes de un cielo altísimo.

Ella y su traje de olvido


©Toni Aznar
Derechos Reservados
Marzo del 2015





Ella i el seu vestit d'oblit


La dona es vestia
tots els dies
el seu vestit d'oblit,
no importaven els colors
ni els complements;
gens importava
El seu vestit només era un vague pretext
per afrontar les veritats
o mentides d'uns ulls descarnats.

Una rebel·lia d'adolescent,
un mar de glops salats;

la dona embolicada en la cuirassa
de l'infortuni, en la no memòria…
en la boca estreta,
en la dent sense carn.

Esgarrifança
d'uns peus nus;
trepitjades pretèrites que van fer camí
en els llençols d'una cambra fosca,
o en els núvols d'un cel altíssim.

Ella i el seu vestit de oblit



©Toni Aznar
Drets Reservats
Març del 2015
www.taznar.blogspot.com.es


Safe Creative #1503183535035

lunes, 16 de marzo de 2015

El gato que no es gato

El gato que no es gato


El día por hacerse;
chimeneas humeantes,
y cristales entelados.
Un café tan negro que asusta
hasta el gato,
las primeras luces de la mañana
y sus chasquidos quebrando
los fríos matutinos.
Tiempo de marzo,
nubes caprichosas
y vientos cargados.

El día por hacerse;
la vida por levantar el vuelo
y nosotros ( el gato y el aquí presente)
inventando en qué ocupar
nuestro tiempo, tan difícil  es esto de hacer algo.

Él con sus chismes y yo con mis relatos.


©Toni Aznar
Derechos Reservados
Marzo del 2015





El gat que no és gat


El dia per fer-se;
xemeneies fumejants,
i cristalls entelats.
Un cafè tan negre que espanta
fins al gat,
les primeres llums del matí
i els seus espetecs trecant
els freds matunins.
Temps de març,
núvols capritxosos
i vents carregats.

El dia per fer-se;
la vida per aixecar el vol
i nosaltres ( el gat i l'aquí present)
inventant en què ocupar
el nostre temps, tan difícil és això de fer alguna cosa.

Ell amb les seves xafarderies i jo amb els meus relats.




©Toni Aznar
Drets Reservats
Març del 2015
www.taznar.blogspot.com.es

Safe Creative #1503163498596