Si opus sit

Desde el frondoso bosque;

entrañas caníbales

de supervivencia.

Desde la distancia del ojo invidente,

la naturaleza reserva

su flor más ancestral.

No ajena a nuestra barbarie,

a nuestra indolencia.

Crea su propia resistencia,

arma sus defensas

y nos barre con el soplo

de un viento,

y nos ahoga con la ola

de un mar

cementerio de espinas.

Sirenas de bronce.

Mirlos de cartón.

Amapolas de papel.

Árboles de latón.

Tierra de asfalto.

Si opus sit.

@Toni Aznar

Derechos Reservados

Abril 2.014

www.taznar.blogspot.com.es

Pintura: Peter Kry

Si opus sit

 

Des del frondós bosc;
entranyas caníbals

de supervivència.
Des de la distància de l'ull invident,
la naturalesa reserva
la seva flor més ancestral.
No aliena a la nostra barbàrie,
a la nostra indolència.
Crea la seva pròpia resistència,
arma les seves defenses
i ens escombra amb el bufo
d'un vent,
i ens ofega amb l'ona
d'un mar
cementiri d'espines.

Sirenes de bronze.
Merles de cartró.
Roselles de paper.
Arbres de llautó.
Terra d'asfalt.
Si opus sit.

@Toni Aznar
Drets Reservats
Abril 2.014
www.taznar.blogspot.com.es
Pintura: Peter Kry