Escamas del misterio
Ninguna carne fue tan viva,
ningún manjar de más grato sabor.
Ningún abrazo pudo estrechar mis hombros
hasta apagar el cuerpo.
Fluye de tus órbitas la noche,
y de tu boca el fuego
que alimenta las escamas del misterio.
Labios que nunca fueron,
labios que nunca serán.
Labios con más sed y hambre
que la llovizna del recuerdo.
@Toni Aznar
Derechos Reservados
Julio 2.014
Escates del misteri
Cap carn va ser tan viva,
cap manjar de més grat sabor.
Cap abraçada va poder estrènyer les meves espatlles
fins a apagar el cos.
Flueix de les teves òrbites la nit,
i de la teva boca el foc
que alimenta les escates del misteri.
Llavis que mai van ser,
llavis que mai seran.
Llavis amb més set i gana
que el plugim del record.
Cap carn va ser tan viva,
cap manjar de més grat sabor.
Cap abraçada va poder estrènyer les meves espatlles
fins a apagar el cos.
Flueix de les teves òrbites la nit,
i de la teva boca el foc
que alimenta les escates del misteri.
Llavis que mai van ser,
llavis que mai seran.
Llavis amb més set i gana
que el plugim del record.
@Toni Aznar
Derets Reservats
Juliol 2.014
No hay comentarios:
Publicar un comentario