Mes de agonía y de memoria
Ayer entraron en mi
caja prohibida,
esa que preservo de
todo mal,
de toda mirada
indiscreta.
Ayer mi caja fue
mancillada,
como cada once de
septiembre
desde hace ya unos
años.
Sí, así es amigos,
ayer me tocaron el
alma.
Mis ojos veían las
imágenes
y mi corazón cada vez
más acelerado,
explotaba en
remolinos y huracanes
de agua salada, de
agua helada, de agua con sabor a sangre.
De agua con color a
muerte.
Ventanas abiertas al
cielo con aliento infernal.
Montaña ardiente
vertebrada de hierros y cemento,
Septiembre y sus
acordes malditos,
maldad de la especie
en versus del hermano,
del vecino, del
amigo, del extraño.
Septiembre de dolor,
mes de agonía
y sobre todas las
cosas, mes de la memoria.
Toni Aznar
Derechos Reservados
Septiembre 2.012
Mes d'agonia i de memòria
Ahir van entrar en la meva caixa prohibida,
aquesta que preservo de tot malament,
de tota mirada indiscreta.
Ahir la meva caixa va ser embrutada,
com cada onze de setembre
des de fa ja uns anys.
Sí, així és amics,
ahir em van tocar l'ànima.
Els meus ulls veien les imatges
i el meu cor cada vegada més accelerat,
explotava en remolins i huracans
d'aigua salada, d'aigua gelada, d'aigua amb sabor a sang.
D'aigua amb color a mort.
Finestres obertes al cel amb alè infernal.
Muntanya ardent vertebrada de ferros i ciment,
Setembre i els seus concordes maleïts,
maldat de l'espècie en versus del germà,
del veí, de l'amic, de l'estrany.
Setembre de dolor, mes d'agonia
i sobre totes les coses, mes de la memòria.
Ahir van entrar en la meva caixa prohibida,
aquesta que preservo de tot malament,
de tota mirada indiscreta.
Ahir la meva caixa va ser embrutada,
com cada onze de setembre
des de fa ja uns anys.
Sí, així és amics,
ahir em van tocar l'ànima.
Els meus ulls veien les imatges
i el meu cor cada vegada més accelerat,
explotava en remolins i huracans
d'aigua salada, d'aigua gelada, d'aigua amb sabor a sang.
D'aigua amb color a mort.
Finestres obertes al cel amb alè infernal.
Muntanya ardent vertebrada de ferros i ciment,
Setembre i els seus concordes maleïts,
maldat de l'espècie en versus del germà,
del veí, de l'amic, de l'estrany.
Setembre de dolor, mes d'agonia
i sobre totes les coses, mes de la memòria.
Toni Aznar
Derechos Reservados
Septiembre 2.012
Hay meses infernales que dejan una triste huella imborrable en la memoria.
ResponderEliminarSentido poema, querido Toni.
Besos de mariposa.
Mi corazón llora y mi alma se aflige, cada 11S que vivo. No olvido a los caídos y tampoco a los que nos hicieron caer. No olvido la muerte entre hierros y la caída de occidente por una pendiente hacia abajo que, todavía, no clarifica su final.
ResponderEliminarUnos versos, amargos, tiernos y solidarios para todos los que se fueron aquel tenebroso 11M de hace once años. Buen trabajo, amigo poeta, Ann@