las mil caras

las mil caras

jueves, 11 de octubre de 2012

Nadie te ve


Nadie te ve

En Barcelona
el frío, la lluvia y la humedad
hacen su trabajo
sobre las calles y paseos arbolados.

Escaparates lujosos
y exquisitos
conviven con rostros
desencajados y maltrechos,
cuerpos helados
con ropajes descarnados.

Los coches,
autobuses,
tranvías,
van y vienen.
Cruzan una y mil veces
la avenida.

Nadie se detiene,
nadie te ve.

Entre cartones
mojados y viejas mantas,
ellos,
los sin techo,
alojan toda su historia
en la entrada de un cajero.

Nadie se detiene,
nadie te ve.

El cielo de Barcelona
ruge como fiera airada.
Mira ese castigo plomizo
que corona tu cabeza,
mira ese castigo
que te hizo tan transparente
como inexistente.

Nadie se detiene,
nadie te ve.


Toni Aznar
Derechos Reservados
Octubre 2.012
www.taznar.blogspot.com




Ningú et veu


A Barcelona
el fred, la pluja i la humitat
fan el seu treball
sobre els carrers i passejos arbrats.

Aparadors luxosos
i exquisits
conviuen amb rostres
desencaixats i danyats,
cossos gelats
amb vestidures descarnades.

Els cotxes,
autobusos,
tramvies,
van i vénen.
Creuen una i mil vegades 
l'avinguda.

Ningú es deté,
ningú et veu.

Entre cartrons
mullats i velles mantes,
ells,
els sense sostre,
allotgen tota la seva història
en l'entrada d'un caixer.

Ningú es deté,
ningú et veu.

El cel de Barcelona
rugeix com a fera furibunda.
Mira aquest càstig plomís
que corona el teu cap,
mira aquest càstig
que et va fer tan transparent
com a inexistent.

Ningú es deté,
ningú et veu.




Toni Aznar
Drets Reservats
Octubre 2.012
www.taznar.blogspot.com



Safe Creative #1311299456706