las mil caras

las mil caras

lunes, 28 de mayo de 2012

Al unísono


Al unísono

Cuando regrese a tu lecho, 
me acercaré despacio, sin prisas, poco a poco.
Nuestras miradas están intactas, permanecen inalterables.
El paso del tiempo no marchitó la flor del deseo.


Con las mentes en blanco, apelamos sólo al valor de la ceremonia,
recorrer la geografía de nuestros cuerpos
como ríos  caudalosos,  que buscan
el camino  a las aguas bravas del mar.


Mantengamos la calma, manos y dedos
martirios de suplicas y deseos.
Es hora ya, de cruzar la frontera,
quebrar el miedo y exiliar la maldita ansiedad.


La ceremonia más ensoñada, vive con la certeza,
de eclosionar en el ritual sonoro del amanecer,
cuerpos sumidos en el sudor de la temprana marejada,
cuerpos sumidos en la luz celestial de la inmolación.

Idioma este el nuestro, lenguaje universal.
Por más milenios de existencia
nuestra esencia es y será :
la de seres esclavizados a la voluptuosidad
 de la Naturaleza.

Toni Aznar
Derechos Reservados
Mayo  2.012


Amb el mateix so 


Quan torni al teu jaç,
m'aproparé, sense presses, a poc a poc.
Les nostres mirades estan intactes, romanen inalterables.
El pas del temps no va marcir la flor del desig.

Amb les ments en blanc, apel·lem només al valor de la cerimònia,
recórrer la geografia dels nostres cossos
com a rius cabalosos, que busquen
el camí a les aigües braves del mar.

Mantinguem la calma, mans i dits
martiris de supliques i desitjos.
És hora ja, de creuar la frontera,
fallir la por i exiliar la maleïda ansietat.


La cerimònia més desitjada, viu amb la certesa,
de esclatar en el ritual sonor del clarejar,
cossos sumits en la suor de la primerenca marea,
cossos sumits en la llum celestial de la inmolació.

Idioma aquest el nostre, llenguatge universal.
Per més mil·lennis d'existència
la nostra essència és i serà :
la d'éssers esclavitzats a la grandesa
de la Naturalesa.

Toni Aznar
Derechos Reservados
Mayo  2.012
Pintura: Pierre Roger
Safe Creative #1403090325463

jueves, 24 de mayo de 2012

Tú sin saberlo


Tú sin saberlo


La mañana sabe lo que hace con sus besos,
palpita hacia adentro la voz
de todos los versos.

Todavía te busco y tú sin saberlo.

Esa piel, esas manos, y  esos pies terribles
que te llevan tan lejos de mi.
Esos ojos, esa boca, esa sonrisa
que me ciega y me ata al reflejo de tu sombra.


Todavía te busco y tú sin saberlo.

Cada día se abre  un mundo nuevo
 debajo de nosotros para seguir naciendo.

La noche sabe lo que hace con sus besos,
palpita hacia adentro la voz
de todos los versos.

Todavía te busco y tú sin saberlo.

Eres la instantánea
de una cama que vuela por el cielo.
El sueño de dos cuerpos,
sumergidos en un lecho
de sábanas y almohadones.
Un lecho de nubes y corales,
colchón celeste de mar y cielo,
caricias saladas.
Caricias eternas donde no existe el lugar
sólo habita la ternura y la pasión.

Todavía te busco y tú sin saberlo.

Toni Aznar
Derechos Reservados
Mayo  2.012
Tu sense saber-ho



El matí sap el que fa amb els seus petons,
palpita cap a dintre la veu
de tots els versos.

Encara et busco i tu sense saber-ho.

Aquesta pell, aquestes mans, i aquests peus terribles
que et porten tan lluny del meu.
Aquests ulls, aquesta boca, aquest somriure
que m'encega i em lliga al reflex de la teva ombra.


Encara et busco i tu sense saber-ho.

Cada dia s'obre un món nou
sota nosaltres per seguir naixent.

La nit sap el que fa amb els seus petons,
palpita cap a dintre la veu
de tots els versos.

Encara et busco i tu sense saber-ho.

Ets la instantània
d'un llit que vola pel cel.
El somni de dos cossos,
submergits en un jaç
de llençols i coixins
Un jaç de núvols i corals,
matalàs celeste de mar i cel,
carícies salades.
Carícies eternes on no existeix el lloc
només habita la tendresa i la passió.
Encara et busco i tu sense saber-ho.


Toni Aznar
Derechos Reservados
Mayo  2.012
Safe Creative #1312309704718

domingo, 20 de mayo de 2012

Sin futuro

Sin futuro

Con la mirada pérdida
más allá del horizonte,
la mujer resuelta en luna
sabe que ya no regresarán
ni las noches de caricias apasionadas
ni los días de piel sudorosa y sábanas
arrinconadas a los pies de la cama.


Con la mirada pérdida
más allá del umbral del lecho,
la mujer resuelta en luto
sabe que ya nada
olerá a ese café de media tarde,
a esos cigarrillos que tanto odiaba,
a ese hombre que tanto amaba.


Una mañana de noviembre
se le fue la vida,
no estaban las llaves ni la cartera.
Sólo había quietud,
la caricia del silencio
como una zarpa terrible
que rasgaba su piel y quebraba su esqueleto.


Toni Aznar
Derechos Reservados
Mayo  2.012



Sense futur


Amb la mirada pèrdua
més enllà de l'horitzó,
la dona resolta en lluna
sap que ja no tornaran
ni les nits de carícies apassionades
ni els dies de pell suosa i llençols
arraconats als peus del llit.
Amb la mirada pèrdua
més enllà del llindar del jaç,
la dona resolta en dol
sap que ja gens
farà olor d'aquest cafè de mitja tarda,
a aquests cigarrets que tant odiava,
a aquest home que tant estimava.

Un matí de novembre
se li va anar la vida,
no estaven les claus ni la cartera.
Només hi havia quietud,
la carícia del silenci
com una urpa terrible
que esquinçava la seva pell i fallia el seu esquelet.

Toni Aznar
Derechos Reservados
Mayo 2.012

Safe Creative #1401209862168

viernes, 18 de mayo de 2012

Esa voz, esa luz

Esa voz, esa luz


¿Quieres escuchar la voz generosa,
y  ver la luz inmensa
de los trovadores?

Hay un mar en sus pechos
que hasta para ellos mismos es desconocido.
Versan sus pasiones
como invidentes que no temen
a la obscuridad.

Forjan sus letras,
a golpes de vida :
pasiones, llantos, risas y muertes.
Ávidas de nacer, sus letras siembran
los caminos que como mantos
de tulipanes multicolores
  cubren la faz de este mundo.

Esa voz, esa luz.

Trovadores disipad  la maldad,
obscureced el egoísmo
y engrandeced  los corazones
de los marinos de este barco
que navegan hacia mares de corales
de aguas cristalinas y puras.

Esa voz, esa luz.
Trovadores de los mil mares.




Toni Aznar
Derechos Reservados
Mayo  2.012


miércoles, 9 de mayo de 2012

La fuente y el castaño

La fuente y el castaño


Te asomas entre las cortinas
del dormitorio con suma precaución,
no quieres ser vista, prefieres ser tú
la observadora y dejar en el anonimato
tu presencia.
Las cortinas vuelan impacientes
mecidas por el soplo de la media tarde.
Los niños juegan en la explanada
de la fuente, se mojan al igual
que harían en el río o en la playa,
sus pantalones cortos empapados
y sus camisetas pegadas
 a sus pequeños torsos.
Delante de la fuente,
la cafetería, su terraza
dormida con el paso de los años.
Cuatro mesas, unos botellines,
y un grupo de hombres
de mucha experiencia,
los que más suerte tuvieron
tiñen canas, el resto
cabezas ligeras de pelo.
Es tiempo de batallitas,
 historias mil veces contadas.
Jóvenes y viejos
a la sombra del castaño
que cobija la plaza
entre sus fuertes brazos
y sus dedos alargados.



Toni Aznar
Derechos Reservados
Mayo  2.012
Safe Creative #1310106739636

jueves, 3 de mayo de 2012

Aquella tarde lluviosa

Aquella tarde lluviosa


Miras y no la ves, vuelves a mirar
y sigues sin verla.
¿Cómo sabes de su presencia, si a tus
ojos es invisible?
Cierras los ojos y ahí está,
en todo su esplendor,
deslumbrante, ajena al mundo,
a ese mundo que dejó
de lado en una lluviosa
tarde del mes de mayo.
En esa tarde las flores
blancas del cerezo se tiñeron de sombra
y de oscuridad, el cielo
esclavo de su belleza
adornó sus confines
con un arco multicolor.
Sí, de azules impenetrables
que evocaban ese mar que tanto
amaba.
¡No abras los ojos!, sigue
reteniendo su presencia,
entre nosotros, mortales sin vida.
Nostálgicos de tantas ausencias,
heridos de tantos  recuerdos.
¡No abras los ojos!, sigue
abrazando sus destellos
como si el reloj
hubiese dejado de mover
sus manecillas aquella tarde
lluviosa del mes de mayo.


Toni Aznar
Derechos Reservados
Mayo 2.012
Aquella tarda plujosa


Miras i no la veus, tornes a mirar
i segueixes sense veure-la.
Com saps de la seva presència, si als teus
ulls és invisible?
Tanques els ulls i aquí està,
en tota la seva esplendor,
enlluernadora, aliena al món,
a aquest món que va deixar
de costat en una plujosa
tarda del mes de maig.
En aquesta tarda les flors
blanques del cirerer es tornan d'ombra
i de foscor, el cel
esclau de la seva bellesa
va adornar les seves confinis
amb un arc multicolor.
Sí, de blaus impenetrables
que evocaven aquest mar que tant
estimava.
No obris els ulls!, segueix
retenint la seva presència,
entre nosaltres, mortals sense vida.
Nostàlgics de tantes absències,
ferits de tants records.
No obris els ulls!, segueix
abraçant els seus centelleigs
com si el rellotge
hagués deixat de moure
les seves manetes aquella tarda
plujosa del mes de maig.




Toni Aznar
Derechos Reservados
Mayo  2.012
www.taznar.blogspot.com
Safe Creative #1309235806951