Y esa voz
Me llama la voz quieta,
la voz serena,
la voz infatigable de tu presencia.
Aquí recostado,
como hoja a merced del viento,
como gota de agua
que sueña en un mar
no lejano.
Aquí pensativo,
quizás defraudado,
tal vez ofendido,
pero irreversiblemente
enamorado.
Me sigue llamando la voz quieta.
la voz serena,
la voz infatigable de tu ausencia.
Cuan largos se hacen los días,
que interminables las noches.
Y esa voz que no calla.
Y esa voz que me irrita.
Y esa voz que me mata.
@Toni Aznar
Derechos Reservados
Julio 2.013
Fotografía : Quasigraphic Studio
I aquesta veu
Em crida la veu quieta,
la veu serena,
la veu infatigable de la teva presència.
Aquí recolzat,
com a fulla a la mercè del vent,
com a gota d'aigua
que somia en un mar
no llunyà.
Aquí pensatiu,
potser defraudat,
tal vegada ofès,
però irreversiblement
enamorat.
Em segueix cridant la veu quieta.
la veu serena,
la veu infatigable de la teva absència.
Que llargs es fan els dies,
que interminables les nits.
I aquesta veu que no calla.
I aquesta veu que m'irrita.
I aquesta veu que em mata.
Em crida la veu quieta,
la veu serena,
la veu infatigable de la teva presència.
Aquí recolzat,
com a fulla a la mercè del vent,
com a gota d'aigua
que somia en un mar
no llunyà.
Aquí pensatiu,
potser defraudat,
tal vegada ofès,
però irreversiblement
enamorat.
Em segueix cridant la veu quieta.
la veu serena,
la veu infatigable de la teva absència.
Que llargs es fan els dies,
que interminables les nits.
I aquesta veu que no calla.
I aquesta veu que m'irrita.
I aquesta veu que em mata.
@Toni Aznar
Drets Reservats
Juliol 2.013
www.taznar.blogspot.com.es
Fotografia : Quasigraphic Studio
Drets Reservats
Juliol 2.013
www.taznar.blogspot.com.es
Fotografia : Quasigraphic Studio
No hay comentarios:
Publicar un comentario