Sed solitaria
Revivir de noche los negros pecados,
amarrado a esa vieja almohada
testigo de tantas partidas.
Cuerpo y sombra
sumergidos en la fosa
del silencio,
jadeando furioso, sin voz.
Tan sólo murmullos.
Bebiendo por encima
de la tormenta,
sed solitaria.
No hay trago que adormezca
ese dolor,
ojo infranqueable,
Íntimo y oscuro.
@Toni Aznar
Derechos Reservados
Agosto 2.014
Set solitària
Reviure de nit els negres pecats,
amarrat a aquest vell coixí
testimoni de tantes partides.
Cos i ombra
submergits en la fossa
del silenci,
panteixant furiós, sense veu.
Tan sols murmuris.
Bevent per sobre de la
tempesta,
set solitària.
No hi ha glop que adormi
aquest dolor,
ull infranquejable,
Íntim i fosc.
amarrat a aquest vell coixí
testimoni de tantes partides.
Cos i ombra
submergits en la fossa
del silenci,
panteixant furiós, sense veu.
Tan sols murmuris.
Bevent per sobre de la
tempesta,
set solitària.
No hi ha glop que adormi
aquest dolor,
ull infranquejable,
Íntim i fosc.
@Toni Aznar
Derets Reservats
Agost 2.014
No hay comentarios:
Publicar un comentario