las mil caras

las mil caras

lunes, 12 de marzo de 2012

Palidecen las estrellas

Palidecen las estrellas


El dolor ajeno se hizo tu dolor,
las miserias del prójimo, se hicieron tus miserias.
El llanto del niño, la muerte del anciano,
se hicieron tu llanto y tu propia muerte.

Palidecen las estrellas,
se secan los pozos,
el campo ya no es el campo.
Ni brotan las flores, ni el manzano
engendra fruto alguno.

El mar con la ira de un Dios vencido,
devasta costas y niega su fruto.
Devora a sus propias criaturas,
alimenta la desventura
de este mundo opaco y gélido.

Tiempos de Chernobil y de Fukushima.

Tú, que te forjaste con el dolor de los demás.
Tú, que has visto lo que nadie nunca quiso ver.
Muéstranos el camino,
la senda por la cual labremos un futuro
de verdadera libertad.





Toni Aznar
Derechos Reservados
Marzo 2.012
www.taznar.blogspot.com



Esblanqueixen els estels


El dolor aliè es va fer el teu dolor,
les misèries del proïsme, es van fer les teves misèries.
El plor del nen, la mort de l'ancià,
es van fer el teu plor i la teva pròpia mort.

Esblanqueixen els estels,
s'assequen els pous,
el camp ja no és el camp.
Ni brollen les flors, ni la pomera
engendra cap fruit.

El mar amb la ira d'un Déu vençut,
devasta costes i nega el seu fruit.
Devora a les seves pròpies criatures,
alimenta la malastrugança
d'aquest món opac i gèlid.

Temps de Chernobyl i de Fukushima.

Tu, que et vas forjar amb el dolor dels altres.
Tu, que has vist el que ningú mai va voler veure.
Mostra'ns el camí,
la senda per la qual llaurem un futur
de veritable llibertat.





Toni Aznar
Drets Reservats
Març 2.012
www.taznar.blogspot.com




Safe Creative #1401319981490