Al atardecer
Al atardecer nos asomamos al ventanal
y vimos un joven cerezo
que se abría camino entre las zarzas.
Al atardecer nos asomamos al ventanal
y vimos un enorme cerezo
que dominaba toda la extensión del jardín.
Tuvo que haber pasado mucho tiempo,
ni tú ni yo
recordamos que sucedió.
Sólo sabemos que fue como un sueño,
que el cerezo creció y nuestros rostros
se poblaron de arrugas
y nuestros cabellos blanquearon.
Así es la vida, como un sueño
que se nos escapa sin apenas darnos cuenta.
@Toni Aznar
Derechos Reservados
Septiembre 2.014
Al capvespre
Al capvespre traiem el cap al finestral
i vam veure un jove cirerer
que s'obria camí entre els esbarzers.
Al capvespre traiem el cap al finestral
i vam veure un enorme cirerer
que dominava tota l'extensió del jardí.
Va haver d'haver passat molt temps,
ni tu ni jo
recordem que va succeir.
Només sabem que va ser com un somni,
que el cirerer va créixer i els nostres rostres
es van poblar d'arrugues
i els nostres cabells van blanquejar.
Així és la vida, com un somni
que se'ns escapa sense amb prou feines adonar-nos.
i vam veure un jove cirerer
que s'obria camí entre els esbarzers.
Al capvespre traiem el cap al finestral
i vam veure un enorme cirerer
que dominava tota l'extensió del jardí.
Va haver d'haver passat molt temps,
ni tu ni jo
recordem que va succeir.
Només sabem que va ser com un somni,
que el cirerer va créixer i els nostres rostres
es van poblar d'arrugues
i els nostres cabells van blanquejar.
Així és la vida, com un somni
que se'ns escapa sense amb prou feines adonar-nos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario