Efímero como el vuelo de un insecto
Amanecí cansado, con ganas de despertar.
Ha sido una noche angustiosa, prendido
de una llama que se iba extinguiendo.
Tiempo atrás tuve la fortuna
de tener un ángel custodiando mis sueños,
con sus pequeñas manos soportaba el peso
de las travesías nocturnas, y cuando amanecía
para mi todo era energía y fulgor.
Amanecí cansado, y la angustia
con su sabor amargo;
y ese sudor frío que te hiela el alma.
Que ganas de despertar,
- por los clavos de Cristo -
Quiero poner los pies en tierra,
y levantarme.
Salir corriendo y olvidar lo más rápido posible,
pero no puedo.
Mis pies se hacen polvo, mis piernas
desaparecen y en mi garganta se hace un nudo
que ni la saliva puede atravesar.
¿ Estoy despierto, o sigo en ese terrible sueño ?
No lo se, no consigo hilar un pensamiento coherente,
el miedo, la angustia, y la llama que se apaga.
Siento la suavidad de una sabana de seda
sobre mi rostro, murmullos y voces quebradas.
Mi voz suena en mi cabeza con un eco sin retorno,
una voz huérfana de palabras.
Esta noche que tanto te necesitaba,
me dejaste solo,
tus pequeñas manos no estuvieron
para soportar el peso del destino.
Y el sueño dejó de ser pasajero
para ser eterno;
tan eterno como irremediable.
Te espero en la Luz, pero no tengas prisa.
La vida que conocemos en este lado
es más efímera que el vuelo de un insecto
@Toni Aznar
Derechos Reservados
Octubre 2.014
Efímer com el vol d'un insecte
Quan clarejava el dia, jo cansat, amb ganes de despertar.
Ha estat una nit angoixant, pres
d'una flama que s'anava extingint.
Temps enrere vaig tenir la fortuna
de tenir un àngel custodiant els meus somnis,
amb les seves petites mans suportava el pes
de les travessies nocturnes, i quan clarejava
per la meva tot era energia i fulgor.
Quan clarejava el dia, jo cansat, i l'angoixa
amb el seu sabor amarg;
i aquesta suor freda que et gela l'ànima.
Que ganes de despertar,
-pels claus de Crist-
Ha estat una nit angoixant, pres
d'una flama que s'anava extingint.
Temps enrere vaig tenir la fortuna
de tenir un àngel custodiant els meus somnis,
amb les seves petites mans suportava el pes
de les travessies nocturnes, i quan clarejava
per la meva tot era energia i fulgor.
Quan clarejava el dia, jo cansat, i l'angoixa
amb el seu sabor amarg;
i aquesta suor freda que et gela l'ànima.
Que ganes de despertar,
-pels claus de Crist-
Vull posar els peus en terra,
i aixecar-me.
Sortir corrent i oblidar el més ràpid possible,
però no puc.
Els meus peus es fan pols, les meves cames
desapareixen i en la meva gola es fa un nus
que ni la saliva pot travessar.
i aixecar-me.
Sortir corrent i oblidar el més ràpid possible,
però no puc.
Els meus peus es fan pols, les meves cames
desapareixen i en la meva gola es fa un nus
que ni la saliva pot travessar.
Estic despert, o segueixo en aquest terrible somni ?
No ho sé, no aconsegueixo filar un pensament coherent,
la por, l'angoixa, i la flama que s'apaga.
No ho sé, no aconsegueixo filar un pensament coherent,
la por, l'angoixa, i la flama que s'apaga.
Sento la suavitat d'una sabana de seda
sobre el meu rostre, murmuris i veus trancadas.
La meva veu sona en el meu cap amb un ressò sense tornada,
una veu òrfena de paraules.
sobre el meu rostre, murmuris i veus trancadas.
La meva veu sona en el meu cap amb un ressò sense tornada,
una veu òrfena de paraules.
Aquesta nit que tant et necessitava,
em vas deixar sol,
les teves petites mans no van estar
per suportar el pes del destí.
I el somni va deixar de ser passatger
per ser etern;
tan etern com a irremeiable.
T'espero en la Llum, però no tinguis pressa.
La vida que coneixem en aquest costat
és més efímera que el vol d'un insecte
em vas deixar sol,
les teves petites mans no van estar
per suportar el pes del destí.
I el somni va deixar de ser passatger
per ser etern;
tan etern com a irremeiable.
T'espero en la Llum, però no tinguis pressa.
La vida que coneixem en aquest costat
és més efímera que el vol d'un insecte
No hay comentarios:
Publicar un comentario