Zozobra

Cuando la luz

deja de resplandecer y sólo es apariencia.

Cuando la arruga

extiende sus brazos y abraza la piel marchita.

Cuando la llama

ilumina pero su rescoldo ya no abriga.

Tú y yo.

Nosotros.

Somos lo que ahora nadie ve,

dos bancos vacíos en medio del parque;

dos sombras atoradas en su propia existencia.

Luz, arruga y llama.

@Toni Aznar

Derechos Reservados

Octubre 2.014

www.taznar.blogspot.com.es

 

Inquietud

Quan la llum
deixa de resplendir i només és aparença.
Quan l'arruga
estén els seus braços i abraça la pell pansida.
Quan la flama
il·lumina però el seu caliu ja no abriga.

Tu i jo.
Nosaltres.

Som el que ara ningú veu,
dos bancs buits enmig del parc;
dues ombres atoradas en la seva pròpia existència.

Llum, arruga i flama.

Drets Reservats
Octubre 2.014
www.taznar.blogspot.com.es